El Teatre Català: Del Noucentisme a la Postguerra
El teatre i la influència del Noucentisme
La comèdia burgesa té com a protagonista el burgès que s'ha enriquit i gaudeix d'una vida elegant, còmoda i civilitzada. L'argument gira al voltant de les relacions familiars, amb finals feliços i actituds civilitzades.
El teatre poètic va retornar a les obres en vers i, sovint, a temes llegendaris i mitològics.
Josep Maria de Sagarra (1894-1961)
- Biografia: Nascut a Barcelona en una família de la noblesa rural. Va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona.
- Trajectòria: El 1914 publica el seu primer llibre de poemes, el 1918 la seva primera obra teatral i el 1919 inicia l'activitat periodística.
- Obra: Va escriure 7 llibres de poesia i 32 obres de teatre.
El teatre poètic de Sagarra
El públic valorava el sentimentalisme poètic. Les claus de l'èxit eren: personatges d'arrel popular, ambients rurals, conflictes sentimentals, final feliç i diàleg poètic en vers.
Cafè de la Marina
La Caterina és una dona forta que, després d'una experiència amorosa dolenta, accepta tirar endavant el bar del seu pare. Pateix la tensió de les murmuracions, la monotonia, la duresa del bar i la solitud de la nit. El seu pare li imposa un casament de conveniència amb un rossellonès 25 anys més gran que ella. El jove Claudi pateix la situació amb resignació fins que decideix emigrar a les Amèriques.
Al final, el rossellonès s'assabenta d'haver parlat de la Caterina per les murmuracions de la gent, i el jove Claudi es queda amb ella.
El teatre de postguerra (anys 40 i 50)
El teatre en català va ser prohibit pel règim franquista, tot i que alguns dramaturgs van continuar escrivint.
Joan Oliver (Pere Quart)
Destaca amb obres de caràcter crític, utilitzant la ironia i l'humor. Abans de la guerra ja havia destacat amb Allò que tal vegada s'esdevingué, l'obra més representativa del teatre de postguerra.
Pigmalió (un professor ensinistra una noia de classe humil en maneres de relacionar-se, i al final s'enamoren i es casen) és una versió lliure d'una obra del dramaturg irlandès Bernard Shaw que critica les convencions socials.
Salvador Espriu
Utilitza un llenguatge elevat i poètic. Destaquen Antígona i Primera història d'Esther. Antígona, inspirada en la tragèdia de Sòfocles, denuncia la guerra i la tirania dels qui tenen el poder polític.
Joan Brossa
Creador de la poesia escènica, un espectacle innovador que juga amb un llenguatge insòlit i un contingut sovint provocatiu o surrealista, presentant una visió incoherent de la realitat.