El Teatre Català i l'Obra de Joan Francesc Mira
L'evolució del teatre català contemporani
En aquesta etapa, els protagonistes eren els autors; l'expressió corporal i la imatge estaven per damunt de la paraula i es treballava en col·lectivitat. Grups com Els Joglars havien iniciat una llarga trajectòria, a més de Comediants i Dagoll Dagom. Més tard, es van fundar companyies com La Cubana i La Fura dels Baus.
Tot això va començar a canviar a la fi dels anys 80. El Lliure va estrenar textos de Benet i Jornet i van començar a aparèixer nous dramaturgs. En l'escena catalana, aquesta renovació del teatre ha estat protagonitzada per l'evolució de Benet i Jornet, ja que la seua obra ha sabut connectar amb les noves formes d'escriptura. Això ha fet que servisca de referència per als nous dramaturgs. A més, una sala, la Beckett de Barcelona, ha assumit la responsabilitat d'educar i projectar els seus nous dramaturgs autòctons.
Nous autors i la companyia Albena Produccions
Ara es parla d'un nou tipus d'autor, el qual està plenament implicat en l'espectacle. Encara hi ha autors com Carles Alberola que escriuen, interpreten i dirigeixen les seues obres. Aquest, juntament amb Toni Benavent, va fundar la companyia Albena Produccions, on s'han fet obres com: Besos, Mandíbula afilada i Spot. Un dels fenòmens que més ha contribuït a difondre el teatre català ha sigut l'adaptació a espectacles diversos com musicals, sèries o comèdies.
Joan Francesc Mira: Assaig, ficció i traducció
Joan Francesc Mira, traductor i novel·lista, és autor d'una producció assagística abundant, constituïda bàsicament per articles publicats en diaris i publicacions periòdiques. La seua obra gira al voltant de tres eixos:
- La reflexió.
- La ficció.
- La traducció.
Temàtiques principals de l'assaig de Mira
L'assaig de Mira es centra en tres grans temes:
- La reflexió sobre la identitat col·lectiva dels valencians i el funcionament de la societat.
- El concepte de nació.
- L'estudi de personatges històrics valencians singulars com Blasco Ibáñez.
Els seus articles solen partir d'una anècdota de la vida quotidiana, adreçats al lector comú i redactats amb un llenguatge no acadèmic però literari; en aquesta línia escriu Els valencians i la terra. Aquesta faceta d'assagista la trasllada a les seues novel·les com Els cucs de seda, que es caracteritzen pel realisme. En la seua faceta com a traductor, destaca l'adaptació de textos clàssics.
Conclusió sobre la figura de J. F. Mira
En resum, la producció literària de J. F. Mira fa que siga una figura central de la literatura catalana actual, tant en el camp de l'assaig com en el de la novel·la i la traducció.