Teatre català postguerra: prohibició, renovació i autors clau

Teatre català: prohibició i renovació

Després de la Guerra Civil, el teatre en llengua catalana va ser prohibit als escenaris professionals i va quedar pràcticament desconnectat de les línies més innovadores del teatre europeu i nord-americà fins al final de la Segona Guerra Mundial. Josep Maria de Sagarra va procurar plantejar, a La fortuna de Sílvia i a Galatea, conflictes actuals de caire moral en què la guerra europea té un paper com a desencadenant del desenvolupament psicològic dels personatges.

Renovació als anys cinquanta i seixanta

Al llarg de la segona meitat dels anys cinquanta i els primers anys seixanta, la renovació va provenir de fronts i plataformes diferents dels estrictament professionals o comercials. Els grups de teatre independent sorgits al llarg dels anys seixanta van aspirar a una renovació profunda del teatre de l’època. A la fi dels anys seixanta es van produir canvis rellevants en la concepció del fenomen teatral.

Teatre al País Valencià

El desenvolupament del teatre al País Valencià ha estat relacionat de manera molt directa amb la intervenció dels germans Rodolfo i Josep Lluís Sirera. Un altre dramaturg valencià destacat és Manuel Molins, que va publicar obres que formen part d’un conjunt de set peces destinades a reflexionar sobre la història dels valencians.

Josep M. Benet i Jornet: trajectòria i obres

Fascinat pel teatre des de ben jove, Josep M. Benet i Jornet (Barcelona, 1940) ha convertit el món escènic en la seva gran passió. La seva producció, caracteritzada al principi pel to realista i la problemàtica col·lectiva, ha anat evolucionant cap a temàtiques més íntimes i existencials en les quals reflexiona sobre l’individu i la societat que l’envolta. Les primeres obres de Benet i Jornet, emmarcades en la renovació proposada per grups com l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, s’insereixen en els postulats del realisme històric.

Així, l’escena de d’Una vella, coneguda olor se situa en un conjunt de cases del barri vell de Barcelona. Altres obres, com Berenàveu a les fosques, reprenien el teatre realista i assimilaven la influència de Bertolt Brecht per analitzar críticament la realitat de la postguerra. En aquest canvi del teatre de l’escriptor va influir l’estreta relació personal i professional que es va establir, entre Benet i Jornet, i un jove dramaturg i director teatral, Sergi Belbel. Benet i Jornet és un dels pocs dramaturgs catalans de la seva generació que ha modificat i transformat amb encert la seva trajectòria artística d’acord amb les inquietuds estètiques i polítiques més vitals de cada període concret.

Obres destacades

• La fortuna de Sílvia — Josep Maria de Sagarra
• Galatea — Josep Maria de Sagarra
• d’Una vella, coneguda olor — Josep M. Benet i Jornet
• Berenàveu a les fosques — Josep M. Benet i Jornet

Notes SEO: aquest text ha estat revisat per corregir errors ortogràfics i gramaticals, ajustar majúscules i minúscules, i netejar etiquetes redundants. S'han mantingut tots els continguts originals i s'han afegit ressaltats en noms i títols per millorar la llegibilitat i l'optimització per a cercadors.