El Teatre d'Epidaure: Arquitectura i Història Grega

Teatre d'Epidaure: Una joia de l'arquitectura grega

1. Fitxa tècnica:

• Títol: Teatre d’Epidaure
• Autor: Policlet (segles V-VI aC)
• Cronologia: 350 aC
• Estil: Grec clàssic
• Localització: Epidaure, al Peloponès (Grècia).

Elements tècnics i estructurals

Materials i construcció

a) Elements bàsics:

• Materials: Pedra.
• Elements sostenidors: Muntanya i pedra.
• Elements sostinguts: No n’hi ha.

Decoració i distribució d'espais

b) Elements decoratius: Els seients d'honor estaven ricament decorats; també cal destacar l'altar que hi havia en honor al déu Dionís.

c) Espais interiors:

• Tipus de planta: Circular.
• Parts: Orquestra, escena, prosceni, càvea (superior i inferior) i diazoma (passadís perimetral).

d) Espais exteriors: No té façana.

e) Relació amb l’entorn: El teatre té la càvea situada al vessant d’un pujol, aprofitant el pendent natural de la muntanya.

Funció i simbolisme del teatre

3. Funció: El teatre va ser creat a conseqüència de les jornades festives que, a la primavera i a l’hivern, els grecs dedicaven al déu del vi.

4. Simbolisme: El teatre neix en honor de Dionís (déu del vi i la festa), fill de Zeus. Segons els grecs, ell inventà el vi i li dedicaven jornades festives a la primavera i a l'hivern; fins i tot els esclaus eren alliberats perquè gaudissin de la festa. Va aparèixer com a centre de reunió per a tota la comunitat.

Influències i context històric

5. Antecedents i influències posteriors: Il·lustra l’evolució de l’arquitectura clàssica cap a l'hel·lenística, que fa més gran la càvea. Va influir al teatre de Segesta i als teatres romans.

6. Relacions amb obres similars: Teatre de Dionís (segle IV aC).

7. Altres solucions coetànies: La ciutat d'Epidaure es va fer famosa perquè hi havia el santuari d'Asclepi, déu de la medicina que guaria els malalts.

Context històric i artístic de l'obra

8. Context: L'obra pertany a la civilització grega d'època clàssica. El classicisme es va desenvolupar des del segle IV al II aC. El rei Filip de Macedònia va conquerir les ciutats gregues i el seu fill, Alexandre el Gran, va continuar l'expansió, estenent la cultura grega i creant un enorme imperi.

Després de la mort d'Alexandre, els generals es van repartir l'imperi i van imposar les formes de govern monàrquiques. Així, l'imperi es va fragmentar en regnes independents amb trets comuns: eren monarquies fonamentades en el suport de la força militar i personal del rei, que governava amb l'ajut d'amics i de parents. Els seus súbdits li reconeixien plena autoritat i l'idolatraven.