Teatre i escultura grega: Epidaure, períodes i característiques

Teatre grec

El teatre és una construcció clau en les ciutats gregues a partir del segle V aC. Els orígens del teatre són religiosos, especialment al segle V a Atenes, però posteriorment es va reconduir i va representar altres temàtiques, ampliant-se a les comèdies amb Aristòfanes. En el teatre grec hi podien assistir milers de persones.

Teatre d'Epidaure

Autor: Policlete el Jove (350 aC). A Epidaure hi havia un santuari dedicat al déu de la salut Asclepi. Era considerat el teatre més perfecte dels teatres grecs per l'harmonia de les seves dimensions (120 m de diàmetre i 24 m de desnivell) i per la gran importància que li va atorgar a l'escena. Els romans van heretar aquest model i fins i tot el van superar.

Característiques generals

En l'escultura és on podem apreciar clarament el canvi de període dins de l'art grec. Passarà d'una gran influència en l'època arcaica a una gran expressivitat en l'última etapa. El material amb el qual solien treballar era el marbre i el bronze. Ens han arribat poques peces originals; la majoria són còpies romanes en marbre.

Època arcaica

• Les escultures que trobem són els kouros i les koré.
• Els kouros són homes joves, nus, atlètics i poden representar atletes, guerrers morts en combat i fins i tot Apol·lo.
• Les koré són sacerdotesses que van vestides i les formes femenines s'insinuen sota la roba. Aquestes duen ofrenes.
• Hi ha una clara influència egípcia: rigidesa, frontalitat, formes molt pesades i força cúbiques, encara que hi ha un intent de mostrar la musculatura.

Diferències amb l'escultura egípcia

• Somriure dibuixat i sensació de vida.
• Escultura exempta de qualsevol suport o subjecció.
• Musculatura ben esculpida.
• L'escultura grega comença a separar-se dels models egipcis i orientals.

Època clàssica

La primera generació està activa entre el 460 i el 420 aC. Els seus representants són Policlete, Miró i Fídies. Tots tres van tenir mestres comuns i van treballar a Atenes. Tots tres van trencar amb la rigidesa arcaica i van elaborar peces que estan considerades clàssiques dins de l'escultura i que han estat precedents clars de l'escultura occidental posterior. Tots tres van deixar deixebles que van continuar realitzant obres amb una forta influència d'ells.