El Teatre i la Literatura Modernista: Guia Completa
Teatre Modernista
Teatre d'idees
El teatre d'idees es caracteritza per una finalitat ideològica, social i política. Utilitza una acció i un llenguatge realistes on els personatges vehiculen tesis revolucionàries. El tema central és la presència d'individus enfrontats amb la societat, generant drames amb un fort impacte social i polític. Un exemple destacat és Aigües encantades.
Teatre simbolista
A diferència de l'anterior, no pretén vehicular cap missatge ideològic, però va comportar una innovació tècnica molt important. Es tracta de peces breus sense acció externa on es busca crear una atmosfera i un ambient suggestiu mitjançant:
- La música i els sons
- El silenci
- Els llums
- La paraula
Modernisme literari
Moviment cultural que s'estén des de 1892 (amb la revista L'Avenç) fins al 1914, quan s'imposa el Noucentisme amb la mort de dos artistes modernistes. Els seus objectius principals van ser:
- La reforma lingüística i la fixació d'una normativa ortogràfica.
- La modernització de la cultura nacional, fent-la moderna i europeista.
L'artista modernista
El concepte de l'artista modernista és el de l'artista rebel que s'enfronta a la societat. És un idealista, un ésser superior. L'art esdevé autosuficient, sense cap altre objectiu més enllà de l'art mateix (l'art per l'art).
Jacint Verdaguer: La maduresa poètica
Verdaguer crea una llengua poètica i un català literari modern. En el recull Flors del Calvari (1896), amb poemes escrits des de 1883, trobem una reflexió desenganyada en un moment de la seva carrera política on necessita un canvi. En l'última estrofa, el poeta acaba trist i sense respostes, plantejant-se l'existencialisme, però adonant-se que la seva vida és la poesia.
El simbolisme de l'albatros
El poeta, a través de la simbologia, compara el poeta amb l'albatros. Aquesta comparació es basa en:
- Força i llibertat: L'energia per mantenir-se en el seu món sense que la societat materialista els influeixi.
- Debilitat i misèria: La sensació que senten quan són obligats a conviure en aquesta societat.
Novel·la simbòlica
La novel·la simbòlica s'estructura en tres eixos:
- Emotivitat: El sentiment que diferencia l'home de la matèria.
- Consciència-voluntat.
- Acció: Transformadora, que humanitza la matèria.
El Jo o superhome és l'individu autorealitzat i aïllat. Els personatges que representen la matèria són víctimes del determinisme del medi i l'herència, un concepte provinent de la literatura naturalista. Els modernistes adapten aquesta idea creant personatges que poden sortir del medi gràcies a la seva voluntat.