El teatre de Manuel de Pedrolo i la narrativa de Quim Monzó
El teatre de Manuel de Pedrolo
Entre 1958 i 1963, Manuel de Pedrolo va escriure un total de tretze obres teatrals centrades en la temàtica de la llibertat, amb coincidències notables amb el teatre de l'absurd:
- Cruma: reflexiona sobre l'autenticitat de l'home.
- Homes i No: tracta sobre el conformisme heretat.
- Situació Bis: reflexiona sobre la llibertat des d'un punt de vista genuïnament polític.
Sorgit de la necessitat d'exposar una situació col·lectiva de repressió, el teatre de Pedrolo despulla el diàleg de qualsevol referència que permeta localitzar-ne l'acció; els personatges són símbols. Encara que es relacionava la seua obra amb el teatre de l'absurd, Pedrolo el considerava més aviat com a teatre de l'abstracte, ja que «és massa coherent per a l'adjectiu d'absurd».
El tema de la mort, la comunicació entre els homes, l'autenticitat, el sentit de l'existència i, sobretot, la llibertat, articulen la seua obra dramàtica. Ell mateix comentava que el seu teatre «sempre dona voltes entorn del mateix problema. L'examina o el presenta des d'angles diferents, però el problema sempre és, fonamentalment, el de la llibertat».
La narrativa de Quim Monzó
Els contes de Quim Monzó es basen en una idea inicial i única, de vegades amb una sorpresa final, que produeix un gag o una situació còmica, irreverent i absurda en els primers llibres, i més realista i càustica en els darrers.
Després del seu primer recull de contes, Uf, va dir ell, s'hi fa perceptible una evolució envers la màxima elisió d'elements superflus, tant pel que fa a la ficció com al model de llengua literària. Els motius centrals de la narrativa de Monzó van des de la solitud existencial fins a la reflexió irònica sobre l'escriptura.
Evolució literària
En el segon llibre de contes, Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Mauri (1980), encara és present una certa atmosfera onírica, però en L'illa de Maians (1985) preval la reflexió sobre el llenguatge, l'acte de l'escriptura i la denúncia de les vanitats del món literari. Els personatges de Monzó i els seus ambients tenen una relació molt directa amb els estils de vida urbana de les acaballes dels setanta i el començament dels huitanta.