El Teatre en el Modernisme Català: Renovació i Regeneracionisme

El Teatre en el Modernisme

El teatre va viure una profunda renovació a conseqüència de la crisi del model aristotèlic, iniciada a la segona meitat del segle XIX amb la desfeta del moviment romàntic.

• Deixa de ser el reflex de la realitat i la projecció del context social per transformar-se en un teatre d’idees (intentar fer pensar la gent per a impulsar canvis).
• L’escena no és ara el mirall de la vida quotidiana, sinó l’espai d’enfrontament de línies de pensament oposades a partir de les quals s’ha de definir i projectar el futur. És concebut com una eina al servei de grans ideals. Va aparèixer un teatre inicialment reformista que més tard va ser revolucionari, tot i que sempre va ser crític.
• S’exposa també al vendaval renovador, esdevenint un taller d’experimentació que comporta la creació de diverses variants dramàtiques, com el teatre de cabaret, teatre revolucionari, teatre simbolista, entre d’altres.
• S’entén com a un espectacle total. Preocupació per l’escenografia, el vestuari o la il·luminació, fet que suposa que s’utilitzin espais oberts com el carrer o la plaça per a fer la representació.
• Creació de companyies teatrals a causa de l’afany de difusió del teatre.

Èmile Zola va proposar la creació d’un teatre crític que planteja l’escenari com una pantalla de projecció dels aspectes més desagradables de la societat burgesa i com una font de propostes i alternatives a la realitat social. El teatre modernista regeneracionista té una base naturalista, tot i que supera el naturalisme, perquè mostra l’individu enfrontat a la societat.

El Regeneracionisme Vitalista

Regeneracionisme

És el procés pel qual els països catòlics inicien un camí per intentar no quedar endarrerits comparant-se amb els països del nord (protestants enfront de l’Església Catòlica). Va sorgir quan els francesos van perdre la guerra francoprussiana i la gent francesa es va preguntar per què havien perdut si estaven més avançats tècnicament que els seus rivals. Llavors van comparar en tots els aspectes un país com França amb un país nòrdic. Van treure la conclusió que el catolicisme els provocava un petit endarreriment. Per tant, el regeneracionisme és la voluntat de regenerar el país. Aquest pensament arriba a Catalunya amb el Modernisme.

Vitalisme

Dins del modernisme regeneracionista, el corrent vitalista busca en Nietzsche i el superhome la justificació ideològica del vitalisme que empeny una minoria social a transformar la societat.