Teatre de la Renaixença: Romanticisme, Realisme i Modernisme
Teatre de la Renaixença: Durant la Renaixença va créixer l'interès pel teatre.
Teatre culte
Romanticisme
Basada en les idees del Romanticisme, es recrea en ambients històrics, amb personatges dominats per fortes passions amoroses i per l'afany de llibertat, expressant-se amb un nivell de llengua elevat i arcaic.
Autors:
- Federic Soler
- Àngel Guimerà
1. Etapa Romàntica: Influenciat pels corrents romàntics del teatre històric.
Obres: Mar i Cel (tragedies on es posen en relleu la passió humana i els conflictes interns dels personatges)
2. Etapa Realista: Plasma les tensions de l'època en un teatre més personal.
Obres: Maria Rosa, Terra Baixa, La filla del mar.
3. Etapa d'influència modernista: Comença un període de vacil·lacions caracteritzat pel desig d'adaptar el seu teatre als nous corrents estètics sota la influència del Modernisme. Com que no aconsegueix resultats, retorna a les formes antigues del teatre històric.
Obra: L'aranya
Teatre popular
Descriu escenes de la vida quotidiana i reprodueix la llengua que es parlava al carrer. El gènere teatral popular més freqüent és el sainet, una peça breu, d'un acte, basada en situacions còmiques. Els personatges pertanyen a les classes socials que solen acudir a aquestes representacions.
Autors:
- Josep Bernat i Baldoví: L'avi pollastre (paròdia de Don Juan Tenorio) i El virgo de Visanteta (obra de caràcter eròtico-còmic).
- Eduard Escalante: En la seva obra retrata de manera irònica i burlesca les classes mitjanes de la ciutat de València que volien imitar els costums i la llengua de les elits socials. Destaca el seu domini de les tècniques teatrals i dels recursos còmics del llenguatge, de deformacions lingüístiques o l'efecte ridícul d'utilitzar incorrectament el castellà.
Obres: Bufant en caldo gelar, Les xiques de l'entresuelo.
El Realisme
El Realisme naix a França. Oposat al Romanticisme, pretén reflectir la realitat de l'època d'una manera fidel i objectiva. En les obres realistes podem trobar bondat i maldat, bellesa i lletjor. És molt present la crítica social provocada per la industrialització.
Com a evolució del Realisme naix el Naturalisme. Proposa sotmetre l'art als principis científics per a demostrar que les actituds humanes estan determinades o condicionades per l'entorn i per l'herència genètica.
Narcis Oller: Obres: La papallona, La bogeria.
La normativa lingüística
La normativa d'una llengua estableix les regles per a l'ús d'aquesta, el que es considera correcte i el que no en matèria ortogràfica i gramatical. El procés de normativització que es va dur a terme a partir del 1906, gràcies a l'obra de Pompeu Fabra, continua en 1932 amb la signatura de les Normes de Castelló, amb l'objectiu d'adaptar les normes fabrianes a la realitat lingüística valenciana. El 1998, la Generalitat Valenciana va instaurar l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.