Teatre romàntic català i Àngel Guimerà: història i llegat

Teatre S. XIX: ruptura i principis

Teatre s. XIX: ruptura radical amb la preceptiva dramàtica neoclàssica. Llibertat com a principi artístic. Propugnaven la barreja del tràgic i el còmic. Ús de la història i intriga complicada, dinamisme, acció, pictorisme, truculència d'escenes, intensitat de sentiments i passions dels personatges. Finalitat de provocar una forta sotragada emocional en el públic. L'heroi romàntic té un punt angèlic i diabòlic: és bell, misteriós, d'origen fosc i portador d'un destí fatal. Tristesa i malenconia, estima la llibertat, recerca de la bellesa i de l'infinit. L'heroi romàntic troba llum i consol en l'heroïna. L'amor que no pot cedir davant les lleis de la societat i que no troba altra solució que la mort. Conflicte amb les pressions del món. Drama històric = gènere del teatre. Recreació nostàlgica del passat medieval. Dramatització autèntica.

Àngel Guimerà

Àngel Guimerà: 1845, Santa Cruz de Tenerife — 1924, Barcelona. Mare canària / pare comerciant català establert a l'illa. Formació inicial en castellà. Als 8 anys es traslladà a Catalunya. Als 22 s'incorporà al moviment literari català. Fou un dels fundadors de la revista La Renaixença; després en va ser director. De ben jove va començar a escriure poesia. 1877: triomf, Mestre en Gai Saber. Va escriure poesia narrativa i patriòtica. La seva vocació teatral no es manifesta fins als 34 anys amb Gal·la Placídia (drama històric). Defensor de la llengua i dels drets nacionals de Catalunya. Prengué part en la redacció del Memorial de Greuges. Fou elegit president de l'Ateneu Barcelonès. Es convertí en una figura tan popular com la d'en Verdaguer.

Dignificació literària del teatre català. Creà 40 títols: exigències de la Renaixença.

Constants

Aspectes i personatges recurrents:

• Condicionaments biogràfics de l'autor.
• Complex del fill natural i del mestís o pervingut que el perseguirà tota la vida.
• Abundància de personatges d'origen poc clar; molts mestissos o pervinguts.
• Concepció rousseauniana del món: l'home és bo per naturalesa i la societat civilitzada és la que el corromp.
• Triangle llibertat / catalanitat i catolicisme / exaltació de la mare / religiositat (concideixen amb el Romanticisme).

Significació

Restauració plena i definitiva del teatre català; internacionalització del teatre català; la millor tradició teatral catalana.