Teatre Valencià: Orígens, Gèneres i Autors Clau
El Valencià i el Teatre
El valencià és una variant que s'inclou dins del bloc occidental de la llengua catalana. Arriba a les nostres terres amb els catalans de Lleida que repoblaren el territori valencià després de la conquesta de Jaume I. Aquesta repoblació es va fer amb aragonesos i catalans: els primers van repoblar les comarques de l'interior i els catalans s'encarregaren de repoblar les comarques costaneres. Presenta algunes diferències respecte del nord-occidental a causa de la influència del substrat àrab. El 1609 es dicta el decret d'expulsió dels moriscos.
Teatre Culte Valencià
La producció teatral culta en la nostra llengua es reparteix entre els dos moviments estètics dominants: el romanticisme i el realisme. Comparteixen trets semblants, com l'ús d'una llengua complexa i arcaica i el retrat de les passions humanes. Dins del teatre romàntic destaquen els drames de Víctor Balaguer, com Don Joan Serrallonga. Pel que fa al teatre realista, es dedica a retratar amb fidelitat la societat del seu temps, com Àngel Guimerà.
Àngel Guimerà: Un Referent del Teatre Valencià
Àngel Guimerà fou una de les figures més respectades del seu temps. Comença escrivint poemes. La primera obra teatral que va escriure va ser Gal·la Placídia i Mar i cel. Aquestes obres s'inclouen dins del teatre romàntic, ja que es tracta de tragèdies que recreen ambients passats on la història s'aborda des d'un punt de vista subjectiu. En 1890 comença a comprometre's amb el món present, amb obres dramàtiques més realistes com Terra baixa i La filla del mar. A partir de 1900 abandona aquest corrent més realista i comença un període de vacil·lacions, amb drama burgès, melodrama, i altres peces influïdes pel modernisme.
Teatre Popular Valencià
El teatre popular descrivia escenes de la vida diària i quotidiana. Els autors d'aquest corrent defensaven l'aparició en els textos literaris de la llengua que es parlava al carrer: col·loquialismes, expressions vulgars, frases fetes i castellanismes. Tenia l'origen en les representacions que durant el segle XVIII es duien a terme a cases particulars, patis, sales de ball, convents... A les illes triomfa l'entremès, mentre que a la nostra terra triomfa el sainet.
El Sainet Valencià: Humor i Societat
El sainet era una peça curta de caràcter burlesc i humorístic. Característiques:
- Tenia com a únic propòsit divertir i fer riure al públic.
- L'argumentació es basava en situacions que es repetien, personatges arquetípics pertanyents a les classes socials que solien acudir a aquestes presentacions.
- Constava d'un acte i se solia representar entre dos actes o al final d'una funció teatral.
El sainet fou un espill de la realitat sociològica i sociolingüística del moment. Retratava en clau d'humor el pas d'una societat urbana monolingüe valenciana a una que ja patia un procés de bilingüisme diglòssic.
El sainet fou la base de tres gèneres populars: teatre polític, la sarsuela i la comèdia de costums. A València, els autors més representatius van ser Francesc Palanca i Roca, Josep Bernat i Baldoví, amb la seua obra El virgo de vicenteta, obra de gran acceptació que reflecteix l'ambient quotidià dels valencians de l'època però carregada d'humor, sàtira i erotisme.