Tècniques d'anàlisi textual: progressió temàtica, gènere i estil

Resum

Aquest document repassa les eines bàsiques per analitzar un text: els tipus de progressió temàtica, els gèneres discursius i els arguments més habituals, les funcions del llenguatge i els estils cohesionat i segmentat, així com les formes de discurs directe, indirecte i indirecte lliure. És un resum útil per a l'estudi de comentari de text i de llengua.

Punts clau

La progressió de tema constant repeteix el mateix tema amb remes diferents.
La progressió lineal fa que cada rema origini un tema nou.
La progressió de temes parteix d'un hipertema que genera temes derivats.
Hi ha quatre tipus d'argument: d'autoritat, d'experiència, científic i de tradició.
Les funcions lingüístiques són emotiva, conativa, representativa, poètica, fàtica, metalingüística i factiva.
L'estil cohesionat fa servir oracions llargues i sintaxi complexa; l'estil segmentat, oracions breus i molta puntuació.
El discurs directe es introdueix amb verb de dicció i citació directa; l'indirecte, amb verb de dicció i subordinada; l'indirecte lliure no té verb de dicció.

Posa't a prova

Progressió Temàtica

Progressió de tema constant: El tema sempre és el mateix i s'hi van afegint remes diferents.
Progressió lineal: Cada rema origina un tema nou.
Progressió de temes: A partir d'un tema inicial (o hipertema) es generen temes derivats amb els remes consegüents.

Gènere Discursiu

Poesia, prosa (narrativa, assaig), teatre.

Arguments

Argument d'autoritat: És aquell en el qual s'acudeix a un expert en la matèria.

Argument d'experiència: Es basa en alguna cosa que ha succeït. Dins d'ell trobem el d'experiència personal (allò que t'ha succeït a tu) i el d'experiència de fet (fets constatables).

Argument científic: És aquell en el qual s'acudeix a una autoritat científica per a donar suport a la tesi.

Argument de tradició: És aquell en el qual es prefereix allò tradicional a allò nou.

Funcions Lingüístiques

Funció emotiva o expressiva: L'emissor projecta en el text la seua part emotiva (expectatives, desitjos, intencions).
Funció conativa: L'emissor intenta incidir en el comportament del receptor.
Funció representativa o referencial: L'objectiu és donar una versió fidel del referent representant el món.
Funció poètica o estètica: L'objectiu és provocar efectes estètics.
Funció fàtica: Activar, mantenir, dirigir o clausurar els intercanvis comunicatius.
Funció metalingüística: Capacitat del llenguatge per a reproduir-se a si mateix.
Funció factiva: Capacitat que té la llengua de modificar el món.

Estil

Estil cohesionat: Oracions llargues i una estructura sintàctica articulada. Discursos molt elaborats, densos i de sintaxi complexa. Predominen la subordinació i l'estil nominal.
Estil segmentat: Oracions breus i senzilles i abundància de signes de puntuació. El discurs resulta fàcil d'entendre, però sovint és més expressiu que informatiu.

Estil directe: Verb de dicció (dir), citació directa, normalment precedida per dos punts i guió.
Estil indirecte: Verb de dicció i proposició subordinada.
Estil indirecte lliure: Sense verb de dicció. El subjecte apareix en 3a persona. Expressa sentiments o pensaments.

Preguntes freqüents

Què és la progressió de tema constant?

És la progressió en què el tema es manté sempre igual i hi van afegint remes diferents.

Quina diferència hi ha entre l'argument d'autoritat i el científic?

L'argument d'autoritat recorre a un expert en la matèria, mentre que l'argument científic recorre a una autoritat científica per donar suport a la tesi.

Quina és la diferència entre l'estil cohesionat i el segmentat?

El cohesionat usa oracions llargues i sintaxi elaborada, mentre que el segmentat usa oracions breus i senzilles amb abundància de signes de puntuació.