Tècniques de diagnòstic i exploracions complementàries

Diagnostic:

Procediment pel qual s’identifica la malaltia que té un pacient. Fases:

• Entrevista clínica o anamnesi:

  El metge interroga al pacient per recollir dades (molèsties subjectives del pacient)

• Exploració física:

  Recollida d’informació per mitjà dels sentits, com ara la pressió arterial, el pes i l’alçada, auscultació, etc.

• Exploracions complementàries:

  Proves que sol·licita el metge per confirmar o no el diagnòstic.

La història clínica és un document mèdic i legal que sorgeix del contacte entre el professional de la salut i el pacient, en el qual es recullen dades clíniques com la situació del pacient, la seva evolució, el tractament, diagnòstics, proves, etc. La informació que conté és confidencial.

Exploracions complementàries:

• Anàlisi de sang:

  Prova diagnòstica que consisteix en extreure sang d’un pacient per analitzar-ne paràmetres hematològics o bioquímics.

• Hematològics com:

  • Hematies:

    Transporten oxigen. El nombre baix de glòbuls vermells indica anèmia.

  • Leucòcits:

    Cèl·lules que intervenen en el procés de defensa contra les infeccions. El nombre de glòbuls blancs baix indica immunodeficiència i alt presència d'infecció o leucèmia.

  • Plaquetes:

    Intervenen en la coagulació de la sang i aturen les hemorràgies. El nombre de trombòcits baix indica deficiència en la coagulació.

• Bioquímics com:

  • Glucosa:

    Quantitat de glucosa a la sang alta indica diabetis.

  • Triglicèrids:

    Quantitat elevada a causa d’una dieta rica en greixos indica problemes cardiovasculars.

  • Colesterol:

    Component de les membranes cel·lulars. El seu excés indica problemes cardiovasculars.

  • Ferro:

    Forma part de l’hemoglobina dels glòbuls vermells. Nivells baixos indiquen anèmia.

Tècniques de diagnòstic per imatge:

• Radiografia:

  És la primera tècnica d'imatge que es va desenvolupar. Es basa en l'ús de raigs X, que són un tipus de radiació com la llum visible o les ones de ràdio, però molt més energètica. L'abús dels raigs X presenta el risc de produir càncer. Aquesta tècnica no està recomanada en dones embarassades i nens petits.

• TAC:

  Es basa en la realització de múltiples radiografies amb un aparell de raig X que gira al voltant del teu cos sobre una zona determinada. Permet veure talls transversals del pacient. L’inconvenient més important és l’elevada radiació.

• Resonància magnètica:

  Alguns àtoms quan es troben sotmesos a un camp magnètic emeten llum. El pacient és introduït també en una màquina en forma de tub. Al no presentar radiació té menys risc que la radiografia o el TAC, però no pot ser emprat per aquelles persones amb marcapassos o pròtesis metàl·liques.

• Ecografia:

  Utilitza ultrasons per generar les imatges. No proporciona imatges tan detallades com altres tècniques, però és innòcua, per això s’utilitza en dones embarassades per veure el fetus.

• Medicina nuclear:

  Es basa en la introducció de diverses substàncies radioactives, anomenades contrastos, que emeten raigs gamma detectats per un aparell, per això les imatges s’anomenen gammagrafies. Aquesta tècnica té un cert risc per la radiació i les possibles reaccions al·lèrgiques als contrastos.