Tècniques de Filtració, Esterilització i Liofilització Industrial
Liofilització: Procés i Sublimació
El procés de liofilització consisteix a congelar la substància i eliminar l’aigua passant de sòlid a gas directament, sense passar per l’estat líquid (sublimació), utilitzant el buit.
Filtre Absolut
Aquells que donen l’eficàcia més alta per a partícules molt petites. Es mesura amb els mètodes normalitzats de DOP i el mètode de la flama.
Contrapressió
Pressió que existeix a l’ambient on s’expulsa el fluid gasós que s’extreu del lloc on es vol fer el buit.
Pressió Màxima Permissible a la Boca d'Expiració de la Bomba
Depressió (buit) a la qual necessitem arribar perquè una bomba comenci a funcionar.
Mecanismes de Filtració Existents
Els principals mecanismes de filtració existents són:
- Efecte tamís: S'interposa un element filtrant que reté les partícules més grans i només passen les petites. Selecció per un determinat diàmetre.
- Sedimentació: En funció de la massa, les partícules precipiten degut a la inèrcia i el pes.
- Retenció per impacte: Les partícules segueixen una trajectòria inercial, xoquen contra l'element filtrant i es retenen.
- Recepció per intercepció: Les partícules es retenen a una substància adhesiva de l'element filtrant.
- Retenció per difusió: Moviment Brownià. Dins del flux laminar, tenen un moviment que les intercepta amb l'element filtrant.
- Precipitació electrostàtica: Es carreguen elèctricament les partícules, que s'atrauen pel pol contrari. Així s'usen diferents tipus de materials d'elements filtrants.
Mètodes de Comprovació de Filtres: DOP i Flama de Sodi
Aquests mètodes serveixen per comprovar l'eficàcia dels filtres, especialment per a partícules molt petites.
Mètode DOP (Dioctilftalat)
El mètode DOP comprova l’eficàcia més alta dels filtres per a partícules molt petites. Es carrega l'aire atmosfèric amb un aerosol de partícules de 0,3 μm. Es fa passar el corrent d’aire a través del filtre i, mitjançant un comptador de partícules làser, es calcula l’eficàcia en funció del nombre de partícules que ha deixat passar el filtre.
Mètode de la Flama de Sodi
El mètode de la Flama de Sodi s’utilitza principalment a Europa. S’utilitza una boira de cristalls de NaCl, i es mesura la intensitat de la flama de sodi en un fotòmetre. La flama varia en funció de la concentració de cristalls de sodi que arriben a la flama. El recorregut del producte és mínim perquè no hi hagi contaminació creuada, etc. Serveix per optimitzar els recursos.
Descripció dels Mecanismes d'Esterilització
Tenim tres tipus de sistemes d'esterilització:
Esterilització per UV (Radiació Ultravioleta)
L’aire primerament passarà per un filtre i finalment per les bateries de llum UV per tal d’eliminar el màxim nombre de microorganismes. Moltes vegades, als laboratoris s’utilitzen les radiacions UV un cop finalitzada la jornada per tal d’eliminar els microorganismes generats.
Esterilització per Agents Químics
Són més efectius i se n'utilitzen dos principalment: el formaldehid i una barreja de trietilenglicols.
- Formaldehid: El gas plena tota la sala i no hi ha d’haver ningú perquè és molt tòxic. Es deixa passar 6 hores, que serà absorbit per una bomba, i després 6 hores més pels conductes de ventilació. S'entra a treballar passades 24 hores.
- Barreja de trietilenglicols: Són substàncies líquides que quan es polvoritzen formen una boira. L’esterilització tarda 3 hores. S’utilitza quan hi ha un grau de contaminació elevat.
Esterilització per Sistemes de Filtració
Amb els sistemes de filtració de l’aire es considera que l’aire s’ha esterilitzat amb una grandària de porus de 0,22 µm. L'impacte és un factor important de cara als filtres i aquest depèn de la velocitat de l’aire, la linealitat de l'aire i la massa de la partícula. Com més gran sigui l'impacte, millor funcionaran.
Per què no es pot netejar persones o roba amb pressió?
Perquè podria ser que alguna partícula metàl·lica entrés pels ulls i, amb tanta pressió, es convertiria en un problema greu.