Lípids: estructura, classificació i reaccions químiques essencials

Resum

El text explica les característiques generals dels lípids, les seves propietats físiques i la classificació en saponificables i insaponificables. Tracta l'estructura i els tipus d'àcids grassos, els factors que determinen el seu punt de fusió i les reaccions químiques clau: l'esterificació i la saponificació.

Punts clau

Els lípids estan formats bàsicament per carboni i hidrogen, amb poc oxigen, i alguns contenen P, N o S.
Els lípids són insolubles en aigua i solubles en dissolvents orgànics no polars.
Els lípids saponificables contenen àcids grassos; els insaponificables no en contenen.
Els àcids grassos saturats tenen només enllaços simples i són lineals; els insaturats tenen un o més enllaços dobles que generen «colzes».
Com més insaturat és un àcid gras, més baix és el seu punt de fusió.
L'esterificació forma un èster i aigua a partir d'un àcid gras i un alcohol; la saponificació forma una sal d'àcid gras (sabó) i aigua amb una base forta.

Posa't a prova

Els Lípids: Característiques Generals

Els lípids són un grup de biomolècules orgàniques molt heterogeni, bàsicament constituïts per carboni (C) i hidrogen (H). La majoria, a més, també presenten oxigen (O), però en proporcions molt baixes. Alguns lípids també contenen fòsfor (P), nitrogen (N) i sofre (S).

Propietats Físiques dels Lípids

Són insolubles en aigua i en altres dissolvents polars.
Són solubles en dissolvents orgànics, és a dir, dissolvents no polars com l’èter, el cloroform, el benzè, etc.

Classificació dels Lípids

Lípids Saponificables

Aquests lípids contenen àcids grassos en la seva estructura i poden formar sabó mitjançant la reacció de saponificació.

Lípids Simples

Acilglicèrids: Èsters d'àcids grassos amb glicerol.
Cèrids: Èsters d'àcids grassos amb alcohols de cadena llarga.

Lípids Complexos

A més d'àcids grassos i alcohol, contenen altres grups químics.

Fosfoglicèrids: Contenen un grup fosfat.
Fosfoesfingolípids: Derivats de l'esfingosina amb un grup fosfat.
Glicoesfingolípids: Derivats de l'esfingosina amb un glúcid.

Lípids Insaponificables

Aquests lípids no contenen àcids grassos en la seva estructura i, per tant, no poden formar sabó.

Terpens o isoprenoides: Derivats de la unitat d'isoprè.
Esteroides: Derivats del ciclopentanoperhidrofenantrè.
Prostaglandines: Lípids derivats d'àcids grassos de 20 carbonis.

Àcids Grassos: Estructura i Tipus

Definició d'Àcids Grassos

Els àcids grassos són molècules formades per una llarga cadena hidrocarbonada (per exemple, -CH₂-CH₂-CH₂-...) de tipus alifàtic, és a dir, lineal, amb un grup carboxil (-COOH) en un extrem.

Àcids Grassos Saturats

Els àcids grassos saturats només tenen enllaços simples entre els àtoms de carboni de la cadena hidrocarbonada, i les seves cadenes són lineals i flexibles.

Àcids Grassos Insaturats

Els àcids grassos insaturats tenen un o diversos enllaços dobles a la cadena hidrocarbonada. La presència d'aquests enllaços dobles provoca que les seves molècules presentin «colzes» o canvis de direcció en els punts on hi ha un doble enllaç entre àtoms de carboni.

Punt de Fusió dels Àcids Grassos

Factors Determinants del Punt de Fusió

El grau d’insaturació i la longitud de la cadena hidrocarbonada determinen el punt de fusió dels àcids grassos.

En els àcids grassos saturats: Com més alt és el nombre de carbonis, més enllaços cal trencar i, per tant, més alt és el punt de fusió.
En els àcids grassos insaturats: La presència d’enllaços dobles fa que les cadenes lineals presentin «colzes», i això en dificulta l’ordenació espacial. Conseqüentment, es formen relativament pocs enllaços de Van der Waals i, en conseqüència, els punts de fusió són molt més baixos que en els àcids grassos saturats de pes molecular semblant.

Reaccions Químiques Clau dels Lípids

Esterificació: Formació d'Èsters

L'esterificació és el procés de formació d’èsters i aigua quan reacciona un àcid gras amb un alcohol. Un èster és la unió d’un àcid gras i un alcohol mitjançant un enllaç covalent anomenat enllaç èster. La majoria dels lípids són èsters.

Exemple de reacció d'esterificació:

CH3-(CH2)14-COOH + HO-CH2-CH2-CH3 → CH3-(CH2)14-COO-CH2-CH2-CH3 + H2O

Saponificació: Producció de Sabó

La saponificació és la reacció d’un àcid gras amb una base forta (com ara NaOH o KOH) que forma una sal d’àcid gras, anomenada sabó, i aigua.

Exemple de reacció de saponificació:

CH3-(CH2)14-COOH + NaOH → CH3-(CH2)14-COONa + H2O

Preguntes freqüents

Què és un lípid saponificable?

És un lípid que conté àcids grassos en la seva estructura i que pot formar sabó mitjançant la reacció de saponificació. Inclou els acilglicèrids i els cèrids.

Per què els àcids grassos insaturats tenen el punt de fusió més baix?

Els enllaços dobles creen «colzes» a la cadena, que dificulten l'ordenació espacial de les molècules. Així es formen pocs enllaços de Van der Waals i el punt de fusió és més baix que en els saturats de pes molecular semblant.

Quina diferència hi ha entre esterificació i saponificació?

L'esterificació és la reacció d'un àcid gras amb un alcohol que dona un èster i aigua. La saponificació és la reacció d'un àcid gras amb una base forta que dona una sal d'àcid gras (sabó) i aigua.