Què va demostrar l'experiment de la làmina d'or?

Que la majoria de partícules alfa travessaven la làmina sense desviar-se, i que només una petita proporció es desviava o rebotava. Això va portar a concloure que l'àtom és majoritàriament buit i té un nucli petit i dens.

Quines són les característiques dels enllaços iònics?

Es formen entre un metall i un no metall, donen lloc a sòlids cristal·lins, durs i fràgils, i alguns es dissolen en aigua. No condueixen l'electricitat, excepte quan estan en solució.

Àtoms, electrons i enllaços: models atòmics i tipus d'enllaç químic

Resum

Document que repassa els models atòmics (Thompson, Rutherford i Bohr) i les partícules subatòmiques, amb la taula de protons, electrons i neutrons. Inclou també la configuració electrònica, una taula periòdica simplificada, els tipus d'enllaç químic (iònic, covalent i metàl·lic) i la polaritat de les molècules. L'estudiant hi trobarà un repàs ràpid dels conceptes bàsics de la química atòmica.

Punts clau

El model de Thompson descriu l'àtom com un 'pastís de panses', i l'experiment de la làmina d'or de Rutherford va mostrar que la major part de la massa i la càrrega positiva es concentra en un nucli molt petit.
En el model de Bohr, els electrons només poden ocupar òrbites determinades i cada òrbita té una energia concreta; en canviar d'òrbita, l'electró absorbeix o emet energia.
Un protó té una càrrega de +1 e i una massa aproximada de 1 u; un electró té càrrega -1 e i una massa 1.840 vegades menor que la del protó.
L'enllaç iònic es produeix entre un metall i un no metall; l'enllaç covalent, entre dos no metalls; i l'enllaç metàl·lic, entre dos metalls.
Les molècules polars tenen una distribució desigual de densitat electrònica, mentre que les apolars tenen els electrons compensats.
La configuració electrònica indica com es distribueixen els electrons al voltant del nucli de l'àtom.

Posa't a prova

Fórmules de Funcions Matemàtiques

Recta ascendent: y = k * x + n

Recta descendent: y = -k * x + n

Paràbola: y = k * x² + n

Hipèrbola: y * x ó y = k / x

Descobriment de l'Electró

Descobriment de l'electró: Càtode (negatiu) + Raig catòdic (format per partícules amb càrrega elèctrica negativa).

Dins de tots els àtoms hi ha electrons.

m_protó = 1.840 * m_electró

Taula de Partícules Subatòmiques

	Protó	Electró	Neutró
Massa	1,673 * 10^-27 Kg	9,11 * 10^-31 kg	1,675 * 10^-27 Kg
Càrrega	+1,6 * 10^-19 C	-1,6 * 10^-19 C	0
Massa (u)	1 u	1/1.840 u	1 u
Càrrega (e)	+1 e	-1 e	0

Models Atòmics

Model de Thompson

Model de Thompson: "Pastís de panses" - Làmina d'or. En un bloc de Pb es va col·locar urani que produïa raigs alfa. Els raigs arribaven a la làmina d'or. La majoria de partícules travessaven la làmina sense desviar-se. Una petita proporció de partícules travessaven la làmina i experimentaven una petita desviació. Una partícula alfa cada 10.000 rebotava i tornava cap enrere.

Model de Rutherford

Model de Rutherford: Àtom format per nucli molt petit on hi ha els protons i els neutrons. Aquí es concentra tota la seva càrrega positiva i gairebé tota la massa; els electrons giren al voltant del nucli i formen l'escorça.

Model de Bohr

Model de Bohr: L'àtom està format per un nucli, on hi ha els protons i els neutrons, i una escorça on es troben els electrons. Els electrons només es poden moure en unes òrbites determinades. En aquestes òrbites, encara que giri, l'electró no emet energia. En cada òrbita l'electró té una energia concreta, que és més petita com més a prop està del nucli. Quan l'electró passa d'una òrbita a una altra, absorbeix o emet l'energia que observem en els espectres atòmics.

Configuració Electrònica

Configuració electrònica d'un àtom: La manera com estan distribuïts els electrons al voltant del nucli d'aquest àtom.

Taula Periòdica Simplificada

Nivell	s	p	d	f	1	2	13	14	15	16	17	18
1	1s				H							He
2	2s	2p			Li	Be	B	C	N	O	F	Ne
3	3s	3p	3d		Na	Mg	Al	Si	P	S	Cl	Ar
4	4s	4p	4d	4f	K	Ca	Ga	Ge	As	Se	Br	Kr
5	5s	5p	5d	5f	Rb	Sr	In	Sn	Sb	Te	I	Xe
6	6s	6p	6d	6f	Fr	Ba	Tl	Pb	Bi	Po	At	Rn

Enllaços Químics

Enllaç químic: Conjunt de les forces que mantenen unides les partícules que formen les espècies químiques. N'hi ha de dos tipus:

Enllaç químic entre àtoms: Forces que mantenen units els àtoms que formen un cristall o una molècula.
Enllaç químic entre molècules: Conjunt de forces que uneixen les molècules. Són els responsables del fet que una substància es presenti en estat sòlid, líquid o gas, i també que una substància es pugui dissoldre en una altra.

Tipus d'Enllaços

Enllaç iònic: metall + no metall. Sòlids cristal·lins, durs, fràgils, alguns es dissolen en aigua, no són conductors, excepte en solució.
Enllaç covalent: no metall + no metall. Gegant (xarxes), molecular, sòlids, líquids, gasos, toves i resistents als cops, no conductors.
Enllaç metàl·lic: metall + metall. Sòlids, temperatura de fusió i d'ebullició més baixes, lluïssor metàl·lica, bons conductors de la calor i l'electricitat, dúctils i mal·leables, es poden ratllar.

Polaritat de les Molècules

Molecular polar: Tenen una part amb més densitat d'electrons que l'altra.
Apolars: Els electrons estan compensats.