Tècniques de Separació de Llimfòcits i Malalties Autoimmunes: Guia Completa

Tècniques de separació de llimfòcits

• Centrifugació en gradient de Ficoll: per densitat i mida cel·lular.
• Cèl·lules immunomagnètiques: partícules magnètiques recobertes d'anticossos (AC).
• Tècnica immunotoxicitat: lisi cel·lular per addició d'AC i proteïnes del complement.
• Panning per llimfòcits: separació i fraccionament de llimfòcits T i B.
• Filtració per columna de llana: obtenció de llimfòcits T lliures de B i monòcits.
• Citometria de flux.

Classificació de les malalties autoimmunes

Organoespecífiques

• Tiroides: tiroiditis de Hashimoto. AC contra la tiroglobulina.
• Pàncrees: diabetis. AC contra cèl·lules B dels illots de Langerhans.
• Fetge: hepatitis autoimmune. AC anti-múscul llis i AC anti-proteïnes de membrana interna/externa de la mitocòndria.
• Fetge: cirrosi biliar primària. AC contra proteïnes de membrana externa i interna de la mitocòndria.
• Ronyó: malaltia d'Addison. AC contra cèl·lules corticals suprarenals.
• Intestí: malaltia celíaca.
• Intestí: malaltia inflamatòria intestinal.
• Pell: vitíligo. AC contra proteïnes dels melanòcits, com la tirosinasa.

No organoespecífiques

• Lupus eritematós sistèmic (LES): AC antinuclears (ANA), IFI, ELISA.
• Artritis reumatoide: factor reumatoide, ANA, IFI, ELISA.
• Vasculitis: ANA, AC anticitoplasma (ANCA), crioglobulines, IFI, ELISA.
• Esclerosi sistèmica: AC, ANA, IFI, ELISA.
• Anèmia hemolítica: AHA (autoanticossos calents IgG o freds IgM), prova de Coombs directa.

Reaccions d'hipersensibilitat

Reaccions d'hipersensibilitat: processos patològics produïts per les interaccions específiques entre antígens (Ag) i anticossos (Ac) o llimfòcits sensibilitzats.

Immunoglobulines

I: immediata o al·lèrgica (IgE)

• Fase 1: sensibilització. Primer contacte amb l'al·lèrgen i síntesi d'IgE.
• Fase 2: desencadenament (reexposició a l'Ag) i degranulació de mastòcits, amb alliberament de mediadors preformats i de nova síntesi.
• Radioimmunoassaig / enzimoimmunoassaig / ImmunoCAP.
• Proves in vivo o in vitro.

II: citotòxica (IgG o IgM)

Els AC fixen l'estructura diana, la unió amb el sistema immune provoca un atac contra les cèl·lules que presenten l'Ag, causant lisi i mort cel·lular.

• Combs directa / indirecta (antiglobulina), microfluorescència, antireceptor.

III: immunocomplexos (IgG o IgM)

• Reacció d'Arthus: immunocomplexos per excés d'Ag, dipòsit local.
• Malaltia del sèrum: immunocomplexos per excés d'Ag solubilitzats en la circulació sanguínia; reacció sistèmica. Radioimmunoassaig.

IV: mediada per llimfòcits T

• Llimfòcits Th sensibilitzats per contacte previ amb l'Ag. Produeixen limfocines i transformen els llimfòcits Th en Tc.
• Resposta retardada: dermatitis de contacte, hipersensibilitat medicamentosa.
• Proves: epicutània, patch test, intradèrmiques.

Immunodeficiència primària o congènita

Defecte dels llimfòcits B: no es produeixen anticossos suficients per destruir els patògens que infecten l'organisme.

Diagnòstic en 3 etapes

• Etapa 1: orientació de la malaltia. Proves: hemograma i electroforesi de proteïnes.
• Etapa 2: valoració del sistema immune. Proves: immunodeficiència de llimfòcits B i T, activitat de les cèl·lules fagocítiques, activitat del complement.
• Etapa 3: funció dels llimfòcits, cèl·lules fagocítiques. Proves: funció de llimfòcits B i T, cèl·lules fagocítiques.

Immunodeficiència secundària o adquirida

Secundària o adquirida: disminució de les defenses. Major vulnerabilitat a les infeccions.