La Tecnocràcia i el Canvi Social a l'Espanya dels 60
Continuació de la Tecnocràcia: Icones del consumisme
Dins el marc de la continuació de la tecnocràcia, es produeix l'entrada a la societat de consum, en la qual tenim accés a tot tipus de productes. La societat de consum ens impulsa a comprar de manera constant. En aquesta època, el consum se centra especialment en els electrodomèstics, com ara la televisió i la nevera. Pel que fa al transport, s'utilitzava el cotxe utilitari, sent el model més emblemàtic el SEAT 600. Paral·lelament, molta gent comença a comprar pisos; moltes ciutats van créixer ràpidament a causa de la creació de grans blocs de pisos o la compra de torres.
Canvis en la mentalitat i l'estructura social
Apareix el pluriocupació (o pluriempleu), és a dir, un excés de feina tan gran que la gent treballava en més d'un lloc. Respecte a les mentalitats, s'observen diversos canvis fonamentals:
- La família: Passa a ser nuclear (pare, mare i fills).
- El paper de la dona: Comença a guanyar independència perquè s'incorpora al mercat laboral, fruit del pas del camp a la ciutat que necessitava mà d'obra.
- Coneixement del món: La sortida d'Espanya de l'aïllament internacional provoca que la gent emigri i, alhora, vingui gent de fora. Amb la sortida d'emigrants i l'entrada de turistes, es comença a forjar una visió del món diferent. A l'Espanya dels anys 60 i 70, l'ideal social és assemblar-nos a països com França o Itàlia.
- Elevació del nivell de qualificacions: El pas del camp a la ciutat permet que la gent accedeixi a més llocs de treball; per tant, hi ha més universitaris i més títols acadèmics.
Com a conclusió del canvi social (que és una conseqüència directa del canvi econòmic), la idea fonamental seria el creixement de les classes mitjanes propiciat pel desenvolupament econòmic. Es perd la revolució com a objectiu polític. La societat dels anys 60, ja plenament de consum, esdevé més conservadora i té com a referent l'Europa occidental (especialment Itàlia o Alemanya).
L'immobilisme polític davant els canvis ràpids
El creixement econòmic i el canvi social es van produir en només una dècada i van originar problemes fruit de la rapidesa de les transformacions. En primer lloc, en l'àmbit veïnal, la gent tenia feina però no tenia un lloc digne on viure; hi havia barris sencers sense infraestructures. La resposta ràpida de l'administració va ser construir blocs de pisos massius, la qual cosa va generar nous conflictes.
En l'àmbit de residència, hi havia greus dèficits d'habitatge, manca de serveis bàsics i una gran densitat de població. La ciutadania es troba amb aquestes mancances, que van derivar en protestes sobre dèficits i problemes socials, però no inicialment en l'àmbit polític. Eren protestes socials, no polítiques, tot i que en moltes ocasions acabaven amb la intervenció repressiva de la policia armada.