Tectònica de plaques: moviment, tipus i vores

1. Tectònica de plaques

La tectònica de plaques explica el moviment dels continents i:

• La formació de les serralades
• L'existència d'illes volcàniques
• L'existència de volcans i terratrèmols
• La formació de les conques oceàniques
• El cicle de les roques

Afirma que:

• La litosfera no és una capa contínua de roca, sinó que està dividida en grans blocs anomenats plaques.
• Les plaques es mouen i desplacen els continents.
• A les vores, les plaques interaccionen entre si, separant-se, xocant o fregant, i això genera activitat tectònica.
• A les dorsals es genera litosfera oceànica: en solidificar-se, el magma que surt de l'eix de la dorsal forma nova escorça.
• Com a compensació, a les fosses oceàniques es destrueix una quantitat similar de litosfera oceànica. Així, la superfície terrestre es manté constant.

2. Tipus de plaques

• Oceàniques: la litosfera només té escorça oceànica.
• Continentals: la litosfera té escorça continental.
• Mixtes: tenen escorça continental i oceànica.

3. Les vores de les plaques

Com que les plaques es mouen, en les seves vores és on es concentra la major activitat tectònica del planeta. Hi ha tres tipus de contacte (o vores de placa):

Vores constructives (divergents)

Dues plaques se separen perquè hi ha una dorsal per on surt magma, que es diposita als costats i forma nova escorça oceànica. També s'anomenen vores divergents, perquè es mouen en sentits oposats.

Exemple: la dorsal centreatlàntica, que augmenta la mida de l'oceà i separa continents a uns 3 cm/any.

Vores destructives (convergents)

Es destrueix litosfera per la col·lisió de dues plaques. També s'anomenen vores convergents. Poden donar-se en tres situacions diferents segons el tipus de litosfera:

1. Col·lisió entre litosfera oceànica i litosfera continental

La placa oceànica s'enfonsa sota la continental, perquè és més densa i més antiga (subducció). En aquest procés, la placa oceànica s'incorpora al mantell en un pla d'uns 45º (pla de Benioff) fins a uns 100 km de profunditat, on comença a fondre's per les altes temperatures. La roca fosa ascendeix i travessa la litosfera fins a la superfície, formant una serralada a la vora del continent associada a activitat volcànica.

Exemple: xoc de la placa sud-americana i la de Nazca.

2. Col·lisió entre dues litosferes oceàniques

També hi ha subducció, ja que la placa oceànica més densa i més antiga es posa sota l'altra. En profunditat la roca es fon, ascendeix a la superfície i dona lloc a illes volcàniques disposades en un arc paral·lel al continent.

Exemple: aquest tipus de col·lisió ocorre a tota la zona oest de l'oceà Pacífic.

3. Col·lisió entre dues litosferes continentals

No es produeix subducció, perquè són massa lleugeres per enfonsar-se sota el mantell. Els sediments acumulats als marges continentals es plegen i deformen, s'eleven i donen lloc a serralades a la zona d'unió dels dos continents.

Exemple: l'Himàlaia, format en xocar l'Índia contra Àsia.

Vores passives (transformants)

Dues plaques llisquen entre si. La fricció que s'hi produeix dona lloc a una elevada sismicitat.

Exemple: la zona oest de Nordamèrica, on es troba la falla de Sant Andreas.