Televisió en Català i el Debat sobre la Unitat Lingüística
La Televisió en Català: Història i Evolució
Televisió de Catalunya, amb el nom de TV3, va començar a emetre regularment el gener de 1984. El 1989 va crear un segon canal, el C33, avui també conegut com a K3, i més tard va començar a emetre per satèl·lit.
Fites de TV3 i Canals Associats
- L’11 de setembre del 2003 va començar l’emissió en període de proves d’un canal exclusivament informatiu: el Canal 3/24.
- El 2007 va iniciar el període de proves d’emissió en TDT.
Altres Televisions Públiques Autonòmiques
La Ràdio i Televisió Valenciana (RTVV) va començar a emetre, amb caràcter bilingüe, el 1989 amb el nom de Canal 9. El seu canal Punt 2 ho feia exclusivament en valencià.
A les Illes Balears, el 2005 va començar a emetre IB3 Televisió, amb caràcter bilingüe inicialment i ara totalment en català.
Televisions Locals i d'Andorra
El 1997 va començar a emetre Andorra Televisió, el canal públic del Principat d’Andorra.
S’han creat també moltes televisions locals a tot el territori que emeten en una franja horària més reduïda i abasten només el territori del municipi o de la comarca on estan situades. L’emissora local de més abast públic és la Televisió de Barcelona (BTV), creada per l’Ajuntament de Barcelona el 1995.
Programació en Català en Canals Externs
Altres canals públics i privats fan alguns programes en català per a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. Des de fora dels territoris respectius, és possible sintonitzar alguns d’aquests canals que emeten en català.
El Nom de la Llengua i la Controvèrsia Política
La unitat de la llengua catalana i la designació del nom “català” són inqüestionades des del camp filològic i científic, però continuen essent tema de controvèrsia en alguns àmbits polítics i socials, principalment pel que fa a València.
El Secessionisme Lingüístic
El secessionisme, conegut com a “blaverisme” a València i “gonellisme” a Mallorca, pretén crispar el debat sobre la llengua amb la finalitat de dificultar el procés de normalització lingüística.
Objectius del Secessionisme
Aconseguir fragmentar en dues o tres la comunitat lingüística afebliria la posició del català en el conjunt de l’Estat i en el marc europeu.
Impacte a València i les Illes Balears
Pel que fa a València, el secessionisme sovint nega la unitat de la llengua, i en el cas de les Illes Balears, sense arribar a negar-la, també dificulta l’extensió de l’ús social del català amb una falsa defensa a ultrança de les “particularitats” insulars i el rebuig de les formes comunes.