La Televisió i la Premsa: Evolució i Característiques

La Televisió

Definició i Característiques

La televisió és la transmissió a distància de sons i d'imatges en moviment per mitjà d'ones electromagnètiques, cables o satèl·lit. Neix a Espanya al 1956.

Característiques:

• Presència de la imatge en moviment: proporciona més informació que la ràdio i la premsa, pot captar la informació en directe i amb gran fidelitat.
• Complexitat del muntatge i emissió: segueix un procés més llarg i complex que la ràdio des que es grava fins que s'emet el programa.
• Atenció exclusiva de l'espectador: el receptor ha d'estar atent gairebé exclusivament.
• Importància del disseny gràfic: escenografia, fons, logotip... són components que prenen relleu.
• Importància del llenguatge no verbal: comunicació gestual de les persones.
• Emissió de programes basats en la imatge: pel·lícules i documentals que ocupen gran part de la programació.
• Interactivitat limitada: la participació directa dels espectadors és mínima.

Producció televisiva

Programa:

Fragment de l'emissió d'una cadena de televisió que té una unitat temàtica formal.

Producció:

Tasca d'elaboració d'un programa. Pot ser:

• Pròpia: s'elabora a l'estudi de la cadena.
• Aliena: compren altres cadenes o agències productores.
• Al plató:
• A l'exterior:

Retransmissió:

Emissió d'un esdeveniment esportiu, artístic...

Fases de la producció:

Preproducció:

Es valoren les idees i se'n perfila el projecte. Hi intervenen:

• Responsable de direcció: defineix la idea i estructura del programa.
• Guionista: escriu el guió.
• Responsable de producció: s'encarrega del pressupost i contractació.
• Responsable de realització: passa el guió a imatge.

Producció:

Plasmació de la idea:

• Responsable d'escenografia: s'encarrega dels decorats i escenaris.
• Responsable d'atrezzo: decoració i vestimenta.
• Actors i actrius: escenifiquen el guió.
• Presentadors: lliguen les diferents parts del guió.
• Responsable d'il·luminació: il·luminació del plató.
• Càmeres: graven.
• Tècnic de so: obren i tanquen micròfons, intenten gravar un so nítid.
• Regidor: dirigeix el plató.
• Auxiliar de plató: mouen les càmeres sobre les grues.
• Responsable de maquillatge:
• Responsable de vestuari:

Postproducció:

Es dona la forma definitiva al programa.

• Responsable de muntatge vídeo: s'encarrega dels efectes d'imatge.
• Responsable de muntatge àudio: so i música.
• Equip de disseny gràfic: responsable de dibuixos, mapes...

La Premsa

Segle XIX

1800: Objectiu prioritari de la premsa és arribar a un gran nombre de gent.

1900: Es venen gran quantitat d'exemplars a un preu molt barat i es financen amb publicitat.

Tres nous models imperen: diaris populars, sensacionalistes i de qualitat.

Joseph Pulitzer:

Immigrant hongarès que consolida la premsa de masses a Nova York, 1883 (gran èxit amb The World).

Característiques del seu model:

• Preu de venda popular.
• Llenguatge clar, breu i directe.
• Disseny innovador.
• Identificació amb el lector.
• I make news: qualsevol cosa pot ser una notícia.

Premsa groga o sensacionalista:

William Randolph Hearst va fundar el New York Journal i va crear aquest estil de premsa, exploten el I make news fins a una característica invenció de notícies, usant rumors, emotivitat.

Premsa d'elit:

Sorgeix per l'impuls que li donen les classes interessades en política, economia, alta cultura... El creador reconegut és Adolph Ochs, propietari del New York Times.

Característiques:

• Imatge seriosa.
• Presentació acurada.
• Apel·la a la intel·ligència.
• Llenguatge cuidat i atractiu.
• Recerca de l'objectivitat.

Segle XX

1914: El diari és un producte popular i influent. A la Segona Guerra Mundial s'usa com a eina propagandística. La premsa groga respon als objectius del bàndol que serveix. Els lectors se senten manipulats.

1920: La premsa té com a competència el cinema, la ràdio, el còmic... A més, ha perdut la confiança del seu públic.

Característiques:

• Sensacionalisme.
• Ús de la fotografia.
• Explotació de les històries dramàtiques.

Entre la Primera Guerra Mundial i la Segona es donen dues concepcions de la premsa:

• Concepció Totalitària: propaganda i control del pensament, orientació, censura. Donen una imatge forta que persuadeix a la gent i fa que idealitzin el cap del règim.
• Concepció Liberal: és la present en països democràtics, s'assembla bastant a la totalitària però hi ha llibertat de premsa.

L'estructura del text periodístic

• Ordenació: jeràrquicament segons importància.
• 1r paràgraf: entrada o lead: 1. recull la idea principal, 2. conté els elements essencials, 3. capta l'interès del lector.
• Cos: conté titolets.
• 6 preguntes: què, qui, quan, on, com i per què, i segons qui.

Quan neix la premsa i per què?

1440: Impremta de Gutenberg, es difon al segle XIX.

Factors que afavoreixen l'aparició de la premsa de masses:

• Inversió en infraestructura de producció.
• Desenvolupament de les comunicacions o xarxes de transport.
• Naixement d'una societat de masses.