Tema 4: Definició i Característiques del Noucentisme
El Noucentisme
1. El Noucentisme: Origen i Ideologia
La paraula noucentisme la va inventar Eugeni d’Ors amb un significat ambigu: tant pot derivar de l’adjectiu nou (“un nou moviment”) com referir-se al segle (nou-cents). Aquest moviment recollí les aspiracions polítiques de la burgesia catalana i va formular pautes de comportament en l’àmbit social, polític i cultural.
1.1. Eugeni d’Ors (1881-1954) i l'Ideari Estètic
És autor del Glosari, un conjunt d’articles que apareixien periòdicament a La Veu de Catalunya, en els quals exposà el seu ideari estètic. Aquests articles constitueixen el fonament ideològic del Noucentisme, resumit en una sèrie de conceptes clau:
- Intervenció:
- Aquest concepte fa referència a l’acció reformadora. Quan s’aplica a l’actuació estètica s’anomena arbitrarietat.
- Classicisme i Mediterranisme:
- Es basen en el passat grecoromà com un espai comú de civilització i s’oposen al decadentisme nòrdic dels modernistes.
- Civilitat i Obra Ben Feta:
- Es defensa la Catalunya ciutat, identificada amb Barcelona, en oposició al ruralisme modernista. Es propugna l’obra ben feta, que en el cas de la literatura comporta la perfecció formal.
2. La Poesia Noucentista
El gènere noucentista per excel·lència va ser la poesia. Les característiques de la poesia noucentista són:
- Perfecció formal seguint les pautes de la mètrica més estricta.
- Submissió de la llengua a un procés de depuració.
- Presentació d’un món idealitzat en el qual preval la descripció.
- Anàlisi de la natura des de l’òptica ciutadana (domesticada, no salvatge).
- Presentació de temes com l’amor o el pas del temps d’una manera distant, desapassionada i no sentimental.
- Idealització de la dona, que és objecte d’adoració.
Autors i Obra Representativa
- Guerau de Liost (Jaume Bofill i Mates): La muntanya d’ametistes, La ciutat d’ivori.
- Josep Carner: Els fruits saborosos, La paraula en el vent, Auques i ventalls, La inútil ofrena, El cor quiet, Nabí.
- Maria Antònia Salvà: Espigues en flor, Cel d’horabaixa, Lluneta de pagès, Entre el record i l’enyorança.
- Llorenç Riber: Al sol ixent, Al sol alt.
- Miquel Ferrà: Poesies completes.
- Gabriel Alomar: La Columna de foc.
- Carles Riba: El Primer llibre d’estances, Segon llibre d’estances, Elegies de Bierville.
- Josep M. de Sagarra: Cançons d’abril i de novembre, Cançons de taverna i d’oblit, Cançons de rem i de vela, Cançons de totes les hores.
- Bartomeu Rosselló-Pòrcel: Quadern de sonets, Imitació del foc.