Tema i resum: tesi, arguments i conclusió en la tipologia textual

Tesi: implícita o explícita (nomenar-la).

Arguments: estadístics, d'autoritat, citacions, comparatius, exemplificació, experiència personal, coneixement enciclopèdic, generalitzacions indiscutibles, topics i criteri sapiencial (refranys, dites).

Estructura: analitzant, sintetitzant, circular, anafòrica.

Introducció, desenvolupament i conclusió.

Tesi, cos argumentatiu i conclusió.

Àmbit d'ús: privat o públic.

Intenció de l'emissor: asseverar (informar), exposar (explicar), convèncer (argumentar, persuadir, sol·licitar...), prescriure (ordenar, combinar), manifestar-se literalment, mostrar l'opinió, emoció o sentiment.

Finalitat del text: informar i difondre, orientar l'opinió del receptor, regular la conducta del receptor, ordenar la vida social, delectar literàriament o entretenir, o expressar l'estat de l'emissor o la seva valoració.

To del discurs: reflexió acadèmica moderada, còmic, burlesc, irònic, exaltat, groller o sarcàstic.

Forma d'elocució: narrativa, descriptiva, expositiva, argumentativa, dialogada.

Gènere textual: tècnic o científic (per a especialistes o divulgació), jurídic o administratiu, humanístic (didàctic o assagístic), periodístic, publicitari, literari.

Subgènere textual: per exemple, periodístic (informatiu o opinatiu: article d'opinió, editorial, carta al director, crònica...).

Funció comunicativa: referencial (presenta la realitat tal com és o com es percep), apel·lativa (el receptor actua com a resposta), estètica (ressalta el missatge), expressiva (destaca l'estat d'ànim de l'emissor), fàtica (manté el contacte entre emissor i receptor), metalingüística (explica el codi).

De repetició: anàfora, polиптoton (repetició d'un verb), correlacions, paral·lelisme.

De pensament: enumeració caòtica, interrogació retòrica, hipofòra (pregunta i resposta), apòstrofe, antítesi (oposar paraules), paradoxa (unió de dues idees oposades), lítote (negar el contrari del que s'afirma), oxímoron, ironia.

Anàfora i catàfora.

1. Ordre: presentació, continuació (de fet, en concret, en especial), transició (d'altra banda, més tard, més endavant), digressió (per cert, a propòsit, quant a, en relació a), enumeració, tancament.

2. Addició: aprovació (d'acord), assentiment (per descomptat, en efecte), intensificació (i sobretot, encara més), culminació (inclús, fins i tot), comparació (igualment, analògicament, de la mateixa manera).

3. Oposició: adversació (però, sinó que, en canvi, no obstant això, mentre que), restricció (llevat que, excepte, més aviat), exclusió (per contra, al contrari, en canvi), concessivitat (encara que, malgrat que, tot i que, a pesar que), i atenuació (en tot cas, si més no, fins a un cert punt).

4. Causalitat: causa, conseqüència, condició, finalitat.

5. Reformulació: explicació, correcció, resum, exemplificació (per exemple, posem per cas, en concret, precisament).

Elisió vocal / sinalefa: li ho diré, no ho sé i et va dir.