Temes i Símbols a Laura a la Ciutat dels Sants
L'amor
Un dels temes principals de l’obra és l’amor. La Laura creu que l'única via per aconseguir la felicitat és la vida en parella, tant amb el Tomàs com amb el Pere. La Laura se sent atreta pel Pere, però no pot estar amb ell, ja que té por de ser criticada, juntament amb les imposicions del matrimoni.
La sexualitat
Un altre aspecte a destacar dins del tema de l’amor és la sexualitat. El Tomàs és el causant que la Laura acabés cansada de les relacions sexuals, ja que volia un hereu a la família. El personatge de la Teresa, germana del Tomàs, també és afectada pel tema de la sexualitat. Sent un amor no consumat, que fa que se senti reprimida, per al Pere. El sentiment que sent la Teresa per al Pere provoca el menyspreu cap a la seva neboda, la Laura, i el desig que té per venjar-se’n i enfonsar-la, ja que la considera una rival en la seva relació amb el Pere.
La religió
La religió és un dels trets distintius de Comarquinal, "ciutat de sants" on l'aparença de recta moral és el més important per als seus habitants. Per a ulls forans el més destacable, però, és la quantitat de xafarderies i rumors que s'escampen davant la possibilitat que un membre de la seva burgesia no accepti el codi de conducta comú i, per tant, qüestioni l'essència de la vila. Aquesta opinió pública divideix els personatges entre integrats i aïllats, i precisament entre aquests és on troba la Laura una mínima resposta.
Les Aulines
Un tros pelat, de secà. Teresa (icona de Comarquinal) li munta un espai de càstig a la Laura (icona de la ciutat comtal) en privar-la del seu context natural: llibres, música, diaris, “robes agradables”. L'estada allà n'altera la imatge: Laura es pentina llis, la pell se li torra sota el sol, i treballa. Es tracta d'una agressió a la qual la protagonista respon amb resistència passiva. Rere l'obediència, es resitua: “s'asseu al declivi de vora el roure mort” i evoca el passat, contempla el camp, pensa en el Pere, s'abstreu i perd l'estona.
Barcelona
Barcelona representa en la novel·la una ciutat superficial, objecte de pecat i la recerca del plaer. Laura és mal vista per la gent del poble, pel fet de venir de la ciutat de Barcelona, a més de provenir de família pobre i ser òrfena. Al principi, Barcelona mortifica la Laura: li resulta amarga, no li fa res deslliurar-se'n. Després, quan se n'adona de la mediocritat provinciana, concebrà Barcelona com el seu paradís perdut, idealitza la ciutat en el seu record. La capital, terme de comparació constant, és odiada i admirada alhora; resulta la perdició pel jovent, segons el parer de l'oncle Joanet, però ell mateix sovint s'escapa “a l'odiada Barcelona”. Repulsió i atracció alhora.
Comarquinal
Ciutat enclavada en el passat, marcada per la crítica, la xafarderia, la hipocresia religiosa i una moral obtusa. On les dones viuen una vida tradicional i tancada respecte a les novetats; en aquest cas, la Laura.
La boira
La boira és un símbol del llibre, ja que ronda el poble i el submergeix en un univers de calúmnies i desavinences entre la població.