Tendències Narratives Catalanes: Autors i Moviments Clau

Tendències Narratives Catalanes

Novel·la fantàstica i d'evasió: L'evasió de la realitat va ser una de les alternatives a la difícil situació creadora dels novel·listes (Joan Perucho).

Novel·la psicològica: Tendència que va dominar el panorama narratiu. Se centra en l'anàlisi del món interior i la vida moral d'un personatge (Mercè Rodoreda).

Novel·la realista: Corrent narratiu que reflexiona sobre les difícils condicions de vida de la postguerra. Utilitza un narrador que explica els seus records de fets viscuts o un narrador que denuncia la realitat del moment. (Manuel de Pedrolo)

L'importància de la música que desenvolupa el moviment de la Nova Cançó: Aquest moviment expressava la voluntat de recuperació de la llengua i cultura pròpies. Un grup de cantadors de llengua catalana van fundar el Setze Jutges, grup que va articular i difondre aquest moviment musical. (Ramon, Lluís Llach, J.M. Serrat).

Enric Valor

Es divideix en tres àmbits:

a) Gramatical: Enric Valor ha aportat didactisme i sentit de canvi a l'aprenentatge de la llengua. El 1966 ho va aplicar amb “El valencià en deu dies” i “Curs de la llengua valenciana” i més endavant va publicar “Millorem el llenguatge” i “La flexió verbal” com a complement de llibres de text valencians.

b) Folklore i literari: Enric Valor és conegut per la publicació de les seues rondalles, les quals són una peça literària i no tradicional, perquè a través d'ella entronca amb la tradició narrativa valenciana.

c) Narrativa de creació: Les 4 novel·les d'Enric Valor pressuposen una proposta que dibuixa una primera línia de força en l'extremada elaboració del llenguatge. Enric Valor potser siga un dels més grans artesans de la nostra llengua. La primera novel·la “L'ambició d'Aleix”, reelaborada i censurada durant molts anys, apareix el 1960. Tracta d'un adolescent que s'enamora de la muller de l'administrador. La segona novel·la “La idea de l'emigrant” tracta sobre el món rural i el desig de fugir a la ciutat per millorar les condicions de vida. En aquestes dues obres està present la dualitat complicitat i un estil amb un llenguatge molt acurat. Són dos mons contraposats, on l'home és víctima de l'espai geogràfic. La seua millor obra és la trilogia sobre Cassana: “Sense la terra promesa”, “Temps de batuda” i “Enllà de l'horitzó”. Retrata la nostra societat de la primera meitat del s. XX i l'última novel·la narra com l'esclat de la guerra civil agafa el narrador protagonista a Cassana.

Mercè Rodoreda

La novel·la de Mercè Rodoreda ha estat qualificada com a “novel·la psicològica” i entesa com “l'intent de reflectir el món interior dels personatges, els sentiments, els pensaments, la ideologia...”. Una de les seues característiques més destacades és la creació de personatges femenins, convertits en models de la literatura catalana. La vida de l'autora determinarà la seua temàtica literària, ja que va tenir una infantesa dura i va passar moltes estones sola. Es va casar als 20 anys amb un oncle seu major que ella i va tenir un fill, Jordi. Es va moure per cercles literaris i culturals que van despertar la seua curiositat per la llengua i la pàtria, i en esclatar la guerra van venir 30 anys d'exili on va encetar la seua tasca literària. En tornar a Catalunya, els últims anys de la seua vida es va dedicar a escriure (novel·la, teatre i poesia) i a pintar. En les seues obres veiem l'aparició de relacions humanes insatisfactòries on la dona s'emporta la pitjor part (Aloma) i també apareix la guerra i les seues repercussions en la vida dels personatges (La plaça del diamant).

La soledat, l'angoixa, la simbologia que relaciona el món extern amb l'intern dels personatges, són temes de les seues obres.

L'autora es reflectirà sovint en les històries pel fet que la vida real i la vida literària s'entrecreuen. La narració en primera persona i el monòleg interior amb la psicologia dels personatges són les tècniques narratives bàsiques de la narrativa rodorediana.

Quim Monzó

Ha treballat en oficis com dibuixant de còmic o guionista de ràdio però sobretot ha sigut escriptor de contes, novel·les i articles periodístics. Les seues col·laboracions als mitjans de comunicació l'han fet un dels autors catalans més populars. Ha publicat narrativa curta com “El millor dels mons” o “Mil cretins”, on a través de l'absurd, combina la ironia i l'humor i mostra les contradiccions de la vida moderna.

La seua matèria temàtica és la vida quotidiana del món occidental i el retrat de la societat hedonista, consumista i desideologitzada dels nostres dies.

Quim Monzó és un mestre del conte literari modern per les seues metàfores amb el valor de la societat actual: el consumisme, la soledat...

Els seus relats participen amb l'ambientació urbana, l'ús de personatges esquemàtics i anònims, l'aparició d'elements absurds i fantàstics... sobretot reben un acurat tractament humorístic i irònic.

Narrativa: Anys 70 fins a l'actualitat

Durant els anys 70, en la transició a la democràcia, s'inicia un procés de normalització lingüística i de millora en les infraestructures culturals. El realisme entra en crisi i apareix una actitud centrada en la llibertat individual.

Als anys 80 i 90 sovinteja l'humor, els temes urbans, la novel·la de gènere i la despolitització dels escriptors. Per tant, als anys 70 els escriptors van viure la fi del franquisme, la creació d'editorials, el relaxament de la censura i el reconeixement dels drets lingüístics amb llengua pròpia.

Característiques dels escriptors dels anys 70

• Trencament amb el realisme (actitud més intimista)
• Culturalisme (tenen més món cultural i fan referències a altres autors)
• Transgressió moral i ideològica (recreació del món de la infantesa i joventut viscudes)
• Incorporació de la cultura moderna (cinema, còmic, música pop)
• Retorn a l'estètica simbolista i formalista (amb un llenguatge molt elaborat, de difícil interpretació)
• Retorn a l'existencialisme (escèptics davant un món que no reconeixen)