Teoria cognitiva de la percepció: esquemes i atenció
La teoria cognitiva de la percepció
Es basa en l'esquema E-O-R. Investiga com processen la informació i com es representen el món les persones, i com aquestes representacions determinen la seva conducta.
Esquemes cognitius
El subjecte disposa d'esquemes (representacions mentals de la realitat de cada individu) per poder interpretar la informació que rep del món.
Sensació i percepció
Sensació: consisteix a detectar un estímul sense reconèixer-lo o saber què és. Percepció: és el procés de reconèixer un objecte o un fet específic a partir d'aquell estímul.
Factors que influeixen en la percepció
A continuació es presenten els factors externs i interns que afecten la percepció:
- Factors externs:
- Intensitat: Qualsevol modificació d'un estímul sol cridar la nostra atenció.
- Repetició: La repetició d'un estímul facilita la seva detecció i fixació.
- Factors interns:
- Motius: Fan que la percepció sigui selectiva en funció de les necessitats i expectatives.
- Interessos i valors: Ens fixem en els aspectes de la realitat que ens resulten rellevants o que concilien amb els nostres valors.
Trastorns perceptius
Agnòsia: pèrdua de la capacitat d'identificar o reconèixer estímuls per un determinat sentit.
Al·lucinacions: es produeixen quan percebem objectes o fenòmens que no existeixen en la realitat externa. Són pròpies de trastorns psicòtics.
Tipus d'al·lucinacions
- Auditives: S'experimenten com veus, sorolls o murmuris. Poden aparèixer de manera clara o confusa i ser intel·ligibles o inintel·ligibles.
- Visuals: Es presenten en persones amb trastorns cerebrals, en intoxicacions greus o en algunes malalties psiquiàtriques.
- Gustatives i olfactòries: Apareixen en algunes persones deprimides o esquizofrèniques; poden percebre olor de verí en el menjar o fins i tot percebre'n el gust.
L’atenció com a procés psicològic
L'atenció és la focalització del procés perceptiu. Pot ser voluntària o pot aparèixer com a conseqüència de la intensitat o de la rellevància d'un estímul.
L'atenció orienta els nostres receptors cap als estímuls que volem percebre i influeix en la manera com processem la informació. Algunes tasques permeten un processament automàtic i requereixen poca atenció, cosa que facilita la realització de diverses activitats simultàniament. En canvi, altres activitats exigeixen un processament controlat i impliquen un gran esforç de regulació de la conducta.
Els tres elements de l'atenció són:
- Selecció — triar els estímuls rellevants entre tots els disponibles.
- Vigilància — mantenir l'estat d'alerta per detectar estímuls importants.
- Control — regular els processos atencionals per sostenir o canviar l'enfocament segons convé.