La Teoria del Coneixement de Kant: Judicis i Transcendentalitat

Judicis Sintètics i Coneixement Universal

En aquest tipus de judicis, subjecte i predicat queden vinculats d'una manera universal i necessària. Els judicis que depenen de l'experiència són a posteriori, i els que són independents de l'experiència, a priori, que són també els principis de totes les ciències. Per tant, els judicis científics són judicis sintètics i les exigències innates de la racionalitat humana. A més, el seu predicat no està inclòs en el subjecte; per exemple, quan pensem en la calor, no deduïm directament que dilata els cossos.

El Concepte Transcendental

El terme a priori significa que és anterior a l'experiència, independent d'aquesta, i és universal, necessari i transcendental. El terme transcendental, per altra banda, és el conjunt de condicions humanes prèvies al fet del coneixement d'un objecte del món exterior. Aquestes condicions humanes són anteriors i independents de l'objecte conegut (a priori), i per això es pot parlar d'un coneixement universal i necessari, que no depèn de l'experiència que tinguem, sinó de la nostra racionalitat.

El Gir Transcendental de Kant

Kant és qui converteix la perspectiva en transcendental, ja que afirma que no és l'ésser humà qui s'ha de sotmetre a les informacions de l'exterior, sinó que les sensacions de l'exterior s'han de sotmetre a l'ésser humà. Doncs, el coneixement depèn del subjecte i no de l'objecte. Qui constitueix el coneixement té un paper actiu, format per unes facultats cognitives pròpies de l'ésser humà que elaboren la informació rebuda a través dels sentits.

Les Facultats del Coneixement

Les facultats són dues:

La Sensibilitat: Espai i Temps

En primer lloc, la sensibilitat (la percepció sensible dels objectes), les condicions de la qual són l'espai i el temps. El seu resultat és l'elaboració del fenomen, que és el que es reconeix com una cosa concreta després d'haver estat percebuda sensiblement. El fenomen és un conjunt d'impressions sensibles que arriben de l'exterior, però a les quals els éssers humans injectem una organització espaciotemporal. Per tant, l'espai i el temps són formes imposades per l'ésser humà a l'hora de construir el que se li presenta; per això, són transcendentals a priori.

L'Enteniment: Les Categories

En segon lloc, l'enteniment (la facultat de pensar sobre els objectes). Les seves condicions són les categories o conceptes. Aquesta facultat innata de pensar té una estructura lògica i racional per la qual resulta possible establir una organització en els continguts de la ment. Les categories són:

• Quantitat
• Qualitat
• Relació
• Mode

Conclusió: Els Límits de la Metafísica

El problema rau en el fet que no podem pensar coses que no es donen en l'experiència ni aplicar les categories a allò que no és un fenomen. Aquest és el problema de la metafísica tradicional. Si apliquem la facultat de pensar sobre imaginacions inexistents o somiades, ens introduïm en el camp de l'estricta especulació, el territori habitual de la «metafísica tradicional», traspassant els límits que imposa la transcendentalitat. Amb això, concloem que la ciència és un saber transcendental elaborat d'acord amb les regles de la filosofia crítica.