Teoria del Coneixement de Plató: Anàlisi i Crítica
Teoria del Coneixement de Plató
La Reminiscència
Segons la teoria de la Reminiscència de Plató, el coneixement no és més que un record d'Idees preexistents en la nostra ànima immortal. Aquesta ànima, provinent del món de les Idees, ha conegut aquestes Idees abans d'encarnar-se en un cos mortal. La visió dels objectes materials en aquest món sensible fa que l'ànima recordi les Idees ja conegudes. Aquesta concepció, amb una clara influència de l'orfisme pitagòric, s'explica mitjançant l'al·legoria del carro alat, que també inclou les parts de l'ànima.
El Coneixement com a Aproximació a la Veritat
A més de la teoria de la Reminiscència, Plató entén el coneixement com un apropament a la veritat, la qual resideix en el món intel·ligible. Per tant, el coneixement consisteix en un procés d'apropament a les Idees (dialèctica platònica). La clau d'aquest procés rau en el fet que el grau de coneixement és proporcional a la realitat de l'ésser conegut. Com més real és un objecte, és a dir, com més s'acosta al món de les Idees, més vertader és el coneixement que se'n pot obtenir.
La Metàfora de la Línia
Al llibre VI de La República, Plató exposa la metàfora de la línia, dividint-la en dos segments desiguals:
- El segment gran representa la Ciència (episteme) i el món intel·ligible.
- El segment petit representa l'Opinió (doxa) i el món sensible.
Els objectes del món sensible es relacionen amb els del món intel·ligible de la mateixa manera que l'Opinió amb la Ciència. Cal destacar que Opinió i Ciència són dos tipus de coneixement (pla epistemològic), mentre que el món sensible i el món intel·ligible són dos tipus de realitat (pla ontològic). Tot i que els dos plans estan relacionats, la realitat i la manera com la coneixem són dues coses diferents.
Subdivisions de l'Opinió i la Ciència
El segment de l'Opinió es subdivideix en:
- Creença: respecte de les coses sensibles reals.
- Imaginació o conjectura: respecte de les ombres o imatges d'aquestes coses.
El segment de la Ciència es subdivideix en:
- Intel·ligència intuïtiva o dialèctica: el coneixement més elevat.
- Raó discursiva: la facultat pròpia del coneixement matemàtic, que és un coneixement vertader del món intel·ligible però inferior a la dialèctica.
En resum, els objectes sensibles són menys reals que els intel·ligibles; les imatges, menys que les coses sensibles; els objectes de la matemàtica, menys que els de la dialèctica. A la intel·ligència intuïtiva o dialèctica, la facultat més clara, li corresponen les Idees, els objectes més reals.
Crítica a la Tesi Platònica
La tesi platònica del coneixement innat pot ser qüestionada. El coneixement sembla adquirir-se a partir de l'experiència, no d'idees innates. A més, el coneixement varia entre individus depenent de factors com la criança, l'origen i les experiències viscudes. Per exemple, un nen criat a la selva tindrà experiències i coneixements diferents dels d'un nen criat en una gran ciutat. Això suggereix que el coneixement es desenvolupa a partir de la interacció amb l'entorn i no només a partir d'idees preexistents en l'ànima.