La teoria del coneixement: Plató, Aristòtil i el racionalisme
La teoria del coneixement
5.1 La teoria del coneixement en la Grècia antiga
En la Grècia clàssica els filòsofs van mantenir interès en la distinció entre doxa (opinió) i episteme (saber).
Gnoseologia: és la branca de la filosofia que estudia i planteja preguntes sobre el coneixement.
Gnoseologia, epistemologia i teoria del coneixement: sinònims de la teoria del coneixement.
5.1.1 Gnoseologia de Plató
Plató diferenciava entre opinió (doxa) i saber (episteme). Ell deia que la base del coneixement és la raó. Agafa com a model el racionalisme.
| IMATGES | OBJECTES FÍSICS I FABRICATS | OBJECTES MATEMÀTICS | IDEES |
|---|---|---|---|
| EIKASIA (aparència) | PISTIS (creença, opinió) | DIANOIA (pensament) | NOESIS (coneixement) |
Elements metafísics que no es poden veure. No és un element metafísic, no es pot veure, però se sap que és
DOXA EPISTEME
Són essències pures i independents.
Defensen la teoria de les idees. Tot el coneixement es recorda amb idees.
5.2.1 Gnoseologia d'Aristòtil (món sensible – sentits)
Aristòtil era deixeble de Plató i no compartia la teoria de les idees. Segons Aristòtil, la veritable realitat està constituïda pels éssers del món sensible que podem percebre (sentits). Per això Aristòtil no creia en l'existència d'un món intel·ligible d'essències pures i independents (idees).
5.2 El coneixement en la filosofia moderna
5.2.1 Ciència i filosofia
A partir del s. XVIII el tema del coneixement esdevé una de les preocupacions centrals de la filosofia.
Els filòsofs es preocupaven per l'origen, la validesa i els límits del coneixement humà.
5.2.2 Racionalisme
El racionalisme és un corrent filosòfic en el qual la raó ha de ser el punt de partida per assolir un coneixement segur. La raó és el punt de partida del coneixement fiable que segueix el model de les matemàtiques.
Els racionalistes defensen el procés de deducció utilitzant les matemàtiques.