Teoria del Coneixement: Raó, Intel·ligència i Veritat
Raó teòrica
- És el coneixement de la realitat buscat com una cosa valuosa en si mateixa.
- No tracta d'influir en la realitat, sinó de conèixer-la tal com és (pregunta per la veritat).
- Exemples: ciència positiva, filosofia, teoria del coneixement.
Raó pràctica
És el coneixement orientat a l'acció o a la producció.
Característiques del coneixement
- Els éssers vius són capaços d'actuar per si mateixos i des de si mateixos (accions immanents).
- Les accions immanents procedeixen del subjecte i hi romanen.
- El coneixement és l'activitat immanent més perfecta, ja que:
- El subjecte respecta íntegrament la realitat coneguda.
- L'objecte conegut es posseeix de manera immaterial.
Característiques de l'activitat cognoscitiva
- Immanència: Allò conegut roman en el subjecte que coneix.
- Immaterialitat: El coneixement és una activitat immaterial.
- Intencionalitat: El coneixement s'adreça a la realitat que transcendeix el subjecte.
Característiques específiques del coneixement humà
- Universalitat: Pot accedir a la realitat en si mateixa i generalitzar.
- Obertura: Està obert a la realitat en el seu conjunt.
- Infinitud: Pot contenir innombrables objectes i idees.
- Alteritat: Coneixem la realitat como a quelcom d'independent del nostre coneixement.
El punt de partida del coneixement: la realitat sensible
Sentits externs
- Exteroceptors: Ens informen del que s'esdevé a l'exterior (p. ex., els cinc sentits).
- Interoceptors: Ens informen del que s'esdevé al nostre cos (p. ex., visceroceptors, propioceptors).
Sensibilitat interna
- Organització primària de la percepció:
- Sensori comú: Realitza la síntesi sensorial i la percepció d'un tot.
- Imaginació: Reté els objectes percebuts.
- Capacitat retentiva de la ment humana:
- Memòria: Emmagatzema els objectes en les seves circumstàncies de lloc i temps.
- Estimativa: Valora la conveniència d'allò percebut.
La intel·ligència
- La intel·ligència coneix les propietats essencials de les coses.
- El coneixement sensible i el racional són inseparables:
- El coneixement humà és una unitat sensoracional.
- No són els meus ulls els que hi veuen, sinó jo per mitjà dels meus ulls.
Operacions de la intel·ligència
- Aprehensió: Abstreu el concepte universal a partir del coneixement dels individus particulars.
- Judici: Uneix o separa dos conceptes, afirmant o negant quelcom d'una altra cosa. Pot ser vertader o fals.
- Raonament: Relaciona uns judicis amb uns altres. Passa d'una veritat coneguda a veritats no conegudes.
Coneixement i llenguatge
- El judici s'expressa a través de l'enunciat lingüístic.
- Aquest enunciat atribueix un predicat a un subjecte.
- El llenguatge requereix l'ús de signes (significant i significat).
- El llenguatge humà empra signes convencionals (paraules).
- El llenguatge creix mitjançant l'associació i la generalització de signes.
Tipus de paraules segons el significat
- Unívoques: Tenen un únic significat.
- Equívoques: Tenen diversos significats sense relació entre ells.
- Anàlogues: Tenen diversos significats relacionats entre ells.
Relació realitat-coneixement-llenguatge segons Aristòtil
- Els tipus de predicats es corresponen amb les maneres de ser de les coses (categories).
- La realitat es reflecteix en el coneixement i el coneixement es reflecteix en el llenguatge.
- Les coses les concebem com a substàncies o com a accidents.
Els tres sentits del terme «veritat»
- Adequació de l'enteniment amb la cosa: La realitat es fa present davant de la intel·ligència. La ment i l'objecte formen una unitat.
- Veritat lògica: És la veritat del judici. Es dona quan allò afirmat o negat en el judici es correspon amb la realitat.
- Veritat ontològica: És la veritat de les coses tal com són en si mateixes. És el fonament de la veritat lògica.
El judici i els graus d'assentiment
El judici té dos aspectes:
- Contingut proposicional: allò que es diu.
- Assentiment de la ment: l'adhesió a allò que es diu.
L'assentiment de la ment admet diversos graus:
- Certesa: Assentiment màxim. Es funda en l'evidència objectiva.
- Dubte: La ment s'absté de jutjar perquè li manca un motiu de pes per fer-ho.
- Opinió: Assentiment no totalment ferm a allò jutjat.
- Fe: Assentiment ferm a allò jutjat. Es funda en l'autoritat d'una altra persona.
- Ignorància: Manca de coneixement sobre alguna cosa.
- Error: Afirmar com a veritable el que és fals.