Teoria de la deriva continental i tectònica de plaques
La teoria de Wegener
Wegener va aportar proves (paleontològiques, geogràfiques, tectòniques, paleoclimàtiques), però no va poder explicar el mecanisme responsable del moviment dels continents. Va proposar que la força del camp gravitatori que exerceix la Lluna sobre la Terra i que origina les marees és la mateixa força que causa la deriva continental. Tot el que va dir era erroni, encara que va establir les bases per a la revolucionària teoria de la tectònica de plaques.
La deriva dels continents segons Wegener:
En el període Carbonífer, els continents estaven units, formant un supercontinent (Pangea), envoltat d’un gran oceà (Pantalassa).
En els temps terciaris, la Terra tenia un aspecte molt semblant al d’ara. Però hi havia diferències importants: l'Índia estava separada del continent asiàtic.
En el Quaternari antic, la forma i disposició dels continents eren les mateixes que ara.
Proves de la deriva dels continents
Proves geogràfiques (va observar una gran coincidència entre les formes de la costa dels continents, especialment entre el Sud d’Amèrica i Àfrica).
Proves paleontològiques (proves relatives als fòssils). Hi ha diversos fòssils d’organismes idèntics que s’han trobat en llocs que avui estan molt lluny.
Proves geològiques i tectòniques (si s’uneixen els continents en un de sol, es pot observar que els tipus de roques, la seva cronologia i les cadenes muntanyoses principals tindrien continuïtat física, és a dir, formarien un cinturó gairebé continu).
Proves paleoclimàtiques (va descobrir que hi havia zones a la Terra els climes actuals de les quals no coincidien amb els que van tenir en el passat).
Teoria tectònica de plaques
Tota la superfície de la Terra està trencada amb plaques que es mouen a causa dels corrents de convecció que es generen en el mantell, donat que el nucli està calent. Tota l’escorça terrestre està dividida en plaques.
Evidències: En els marges de les plaques es concentren la majoria de terratrèmols i volcans, això vol dir que en aquells forats d’aquells marges a l’interior de la Terra, hi ha moviment.
Vora constructiva
El rift i les dorsals són vores constructives en les que les plaques es separen i sorgeix una nova litosfera oceànica. Això explica:
Les anomalies magnètiques als dos costats de les dorsals.
La falta de sediments als fons oceànics.
L’antiguitat creixent del fons oceànic a mesura que ens allunyem de la dorsal.
El fet que les roques del fons oceànic siguin de naturalesa volcànica.
Vora destructiva
Vora destructiva (xoc entre plaques) en un arc insular.
Els terratrèmols són més profunds quan més allunyats estan del punt on es produeix la subducció de la litosfera, formant un pla inclinat anomenat pla de Benioff. La fricció de les plaques fa que les roques es fonguin i genera activitat volcànica.