Teoria de l'Educació: Matemàtiques i Dialèctica en Plató
Teoria de l'Educació: Matemàtiques i Dialèctica
En el pensament platònic, l'educació està al servei de l'organització de la societat i de la vida política. Una de les seves missions és formar una elit d'individus savis i justos, destinats a governar l'estat. L'educació dels governants ha d'aconseguir encaminar la seva ànima en direcció al món intel·ligible fins a ser conduïda a la contemplació de les idees eternes. A més, també ha d'encaminar l'ànima cap al bé en si, el qual és la meta del coneixement i el final del procés educatiu. Per a Plató, la política i l'educació filosòfica són inseparables. L'educació del governant filòsof és un procés dur, costós i ple d'obstacles i resistències, perquè el cos arrossega l'ànima cap al món de les coses materials i sensibles, apartant-lo del coneixement.
La Dialèctica com a Cim de l'Educació
L'última etapa del procés que he esmentat a la introducció és la dialèctica. Aquesta és el saber referent a les idees i a les seves relacions, i és l'ensenyament principal en la formació dels futurs governants, ja que aquesta és la que els conduirà a la contemplació de les idees i de la idea del bé. Plató identifica la dialèctica amb la filosofia, però no es pot començar l'educació del filòsof governant amb la dialèctica, perquè l'ànima presonera del cos està acostumada només a contemplar les coses del món sensible.
El Paper de les Matemàtiques
Per altra banda, el matemàtic estudia els objectes matemàtics recolzant-se en imatges sensibles. Les matemàtiques són un coneixement inferior al de les idees, ja que Plató reserva per a les matemàtiques el nom de pensament, un estat el qual és més clar que la simple opinió, però més fosc que el coneixement de les idees. Per tant, és imprescindible començar amb l'estudi matemàtic i després amb l'estudi de la dialèctica. Les matemàtiques i la dialèctica tracten sobre els objectes intel·ligibles, però cadascuna segueix mètodes ben distints. És a dir, el matemàtic parteix d'hipòtesis i supòsits, i a partir d'aquestes hipòtesis no demostrades descendeix deductivament mitjançant cadenes de raonaments fins als teoremes o conclusions. El mètode dialèctic, en canvi, també parteix d'hipòtesis, però no pren aquestes hipòtesis com a veritats definitives, sinó com a simples supòsits provisionals. És a dir, l'ànima ascendeix dialècticament fins al principi de la idea i després d'idea en idea, arriba a la idea del bé.
Diferències entre Matemàtiques i Dialèctica
A més, els matemàtics, encara que pensen en objectes intel·ligibles, fan ús de representacions sensibles i materials, és a dir, utilitzen dibuixos i figures visibles que imiten els objectes que tenen a la ment amb la finalitat de facilitar la comprensió. La dialèctica, en canvi, utilitza la raó i porta a terme la seva investigació únicament amb les idees.
Per últim, dir que la visió del ser i l'intel·ligible que proporciona la dialèctica és molt més clara que la que proporciona la matemàtica, ja que una és coneixement mentre que l'altra és pensament, encara que aquestes són una etapa necessària en l'educació del filòsof.