Teoria de l'Evolució: Lamarck, Darwin i Neodarwinisme
L'explicació del caràcter evolutiu dels éssers vius rep el nom de teoria de l'evolució.
1.1 El transformisme de Lamarck
La concepció de Lamarck accepta la teoria de la generació espontània i la recolzava sobre els pressupòsits següents:
- El progrés és una propietat inherent de la natura viva, que de manera continuada, s’efectua sota la influència del medi.
- Tots els éssers vius són productes de la natura. La natura torna a començar cada dia i forma els organismes més simples per generació espontània.
- L’ús freqüent i sostingut d’un òrgan el desenvolupa mentre que la manca d’ús es devilita fins a desaparèixer (llei de l’ús i no ús).
- Tota pèrdua o adquisició del medi es manté a través de les generacions successives.
La teoria de Lamarck va ser errònia, començant per la generació espontània i acabant per les seves lleis que mai s’han pogut demostrar científicament, malgrat haver-ho intentat.
1.2 Darwin i la selecció natural
La selecció natural la considera el motor de l’evolució, ja que actua sobre la variabilitat hereditària que hi ha en les poblacions naturals.
L’origen de les espècies és d’una importància extraordinària per dues raons:
- La primera és que presenta nombroses proves de l’evolució.
- La segona que explica i proposa el mecanisme de la selecció natural.
Conceptes de Darwin:
- Les espècies tenen un enorme potencial reproductor tot i que no totes les cries arriben a adultes.
- Només sobreviuen les cries més aptes, per què es crea una selecció de la variabilitat que tria els més capaços per a sobreviure.
- Els organismes canvien i s’adapten al medi on viuen.
No tot el que va afirmar Darwin és correcte avui en dia.
1.3 El Darwinisme i la polèmica evolutiva
A Espanya eren pocs els naturalistes que s’atrevien a proclamar-se evolucionistes.
La defensa del Darwinisme en aquelles èpoques era arriscat ja que creava polèmiques.
A BCN, entre altres llocs, les societats científiques van mantenir una posició hostil davant les noves teories Darwinianes.
1.4 La teoria sintètica o Neodarwinisme
El neodarwinisme es basa en lo següent:
- Els gens són els elements determinants dels caràcters sobre els quals actua l'evolució.
- Les mutacions constitueixen l’origen de la variabilitat.
- La selecció natural i altres factors evolutius actuant sobre la variabilitat com a conseqüència de la pressió d’adaptació que exerceix el medi sobre els organismes.
- Les poblacions són les unitats evolutives. La seva estructura i la seva distribució fan possible l’aparició d’espècies noves.
- L’aïllament té un paper clau en l’especiació o aparició d’espècies noves.
Aquesta visió neodarwinista es basa en un concepte biològic d’espècie com a conjunt d’individus morfològicament semblants als seus antecessors i semblants entre ells.
1.5 La vigència del neodarwinisme
Les teories actuals de l'evolució tenen tant en compte els coneixements més recents com els més clàssics.
2. Les proves de l’evolució
Totes les ciències biològiques proporcionen proves de l’evolució, que es classifiquen d’acord amb la ciència de la qual procedeixen.
2.1 De l’anatomia comparada
L'estudi de l’estructura atòmica dels diversos grups d’organismes, o anatomia comparada és essencial per entendre la evolució.
2.2 De l’embriologia
És l'estudi i comparació dels embrions dels animals.
2.3 De la paleontologia
De l’estudi de la successió dels animals i les plantes que van viure en el transcurs de les eres geològiques procedeix una prova paleontològica capital de l’evolució (els fòssils).
2.4 De la biogeografia
De l’estudi de les àrees de distribució dels éssers vius.
2.5 De la bioquímica i de la genètica molecular
L'estudi de la composició química dels éssers vius i del funcionament de la seva maquinària cel·lular es deriven moltes evidències de l’evolució. La similitud entre l’ADN d’un ximpanzé i del ésser humà és del 97%.