Teoria Global de les Plaques Tectòniques: Causes i Efectes

La teoria global de les plaques ens dóna una explicació de la causa de tots els fenòmens que es produeixen a la geosfera: formacions de serralades, volcans i terratrèmols.

La Pangea: tots els continents estaven units fa 200 milions d'anys. L'únic oceà que hi havia s'anomenava Panthaleia.

Teoria de la deriva continental: correspon a la teoria d'Alfred Wegener a partir de dades cartogràfiques, paleontològiques i geogràfiques. Va crear una teoria que proposava que els continents havien estat units en un únic continent anomenat Pangea i s'havien anat separant lliscant amb els oceans.

L'estudi del fons marí: Als anys 1960, quan la tecnologia va permetre estudiar el fons marí, es va poder comprovar que tots els oceans presentaven un mateix perfil.

Banda magnètica: correspon a les àrees que s'observen de forma simètrica de la dorsal i que marquen els dos costats que indiquen l'orientació del nord magnètic en el moment del refredament del magma.

Coneixem els límits de les plaques per la distribució de volcans i terratrèmols.

Placa tectònica: fragment de la litosfera que presenta moviment.

Tálus: és on s'acaba el continent.

La plataforma continental és la continuació dels continents per sota el mar.

3 tipus de moviment relatiu de les plaques: separar-se: aquelles que hi ha una dorsal enmig i, per tant, es separen. Acostar-se: quan una placa s'enfonsa sobre l'altra. Lliscant: no s'acosten, ni es separen.

Moviment de separació: succeeix a les dorsals: - única litosfera continental, - pujada d'una gran massa de magma, - provoca trencament de la litosfera, - pujada de magma, - formació de llacs, - material magmàtic és més dens que el continental: crea una depressió, - connexió amb els oceans, - formació de 2 continents o separació d'una illa, ex: zona dels grans llacs a l'Àfrica i a tots els oceans.

Fenòmens geològics a la separació de plaques: - volcans, - terratrèmols: (- superficials, - s'allibera energia (terratrèmol submarí = tsunamis)) - serralades = la mateixa dorsal.

Quan s'acosten dues plaques: A) xoquen 2 plaques oceàniques: totes dues són denses i s'enfonsa una de les dues. B) xoquen 1 oceànica i 1 continental: s'enfonsa l'oceànica. C) xoquen 2 plaques continentals: - formació de serralades, - magmes que no s'extrueixen, - terratrèmols.

Lliscament de plaques: - península de Califòrnia respecte Nord-americà, una gran falla o fractura, - molts terratrèmols, - no volcans.

1960 començaren a trobar relacions entre aquests aspectes i va començar a desenvolupar-se la tectònica de plaques, descobrint evidències que hi donaven suport.

La tectònica de plaques es pot resumir en tres punts: 1) la Terra està dividida, com un trencaclosques, en una sèrie de fragments rígids anomenats plaques litosfèriques. 2) les plaques litosfèriques no són estàtiques, sinó que canvien, lentament però contínuament, de dimensió, de forma i de posició. 3) Aquesta dinàmica litosfèrica produeix titànics fregaments i pressions entre les plaques, desencadenant els diferents processos geològics d'origen intern i influint en els d'origen extern.

Els límits de les plaques: 1) els límits de dues plaques que xoquen s'anomenen límits convergents, 2) els límits de dues plaques que se separen s'anomenen límits divergents, 3) els límits de dues plaques que llisquen lateralment entre si reben el nom de límits amb moviment lateral.