La Teoria de les Idees i els Graus del Saber de Plató

La Teoria de les Idees de Plató

La Idea del Bé

Idea del Bé: És la idea suprema, representa la màxima perfecció i, per tant, és el més real. També és l'expressió de l'ordre i de la unitat del món de les idees. Totes les altres idees participen d'ella. És la causa de la seua realitat i de la seua cognoscibilitat. Constitueix la meta del filòsof per a posar ordre en l'ànima i en la societat.

Les Idees

Idees: Són immaterials, conceptuals, eternes, immutables i transcendents; accessibles sols a la intel·ligència. Constitueixen les essències, els models perfectes que les coses sensibles imiten. Són, per tant, la causa del ser de les coses sensibles i existeixen amb independència de la ment i de les opinions humanes.

Graus del Saber

L'Opinió (Doxa)

Opinió (doxa): És el saber sobre el món visible, el grau inferior de saber. És confús, poc fiable, canviant i relatiu, i versa sobre l'esdevenir. En la doxa, la font del saber són els sentits. Es divideix en dos tipus:

• Imaginació (eikasia): Versa sobre ombres i reflexos, visions deformades de les coses. La té la majoria de la humanitat.
• Creença (pistis): Versa sobre objectes fabricats i la naturalesa. La tenen els filòsofs de la naturalesa, els tècnics i els experts.

El Coneixement (Episteme)

Coneixement (episteme): És el saber sobre el món intel·ligible. És el grau superior del saber, vertader, clar, objectiu, universal, permanent i absolut, que versa sobre el ser, la realitat estable i eterna (realitats intel·ligibles). La font del saber és la raó. Es divideix en dos tipus:

• Pensament (dianoia): Versa sobre els objectes matemàtics (intel·ligibles inferiors). El té el matemàtic.
• Intel·ligència (noesi): Versa sobre les idees. La té el filòsof o dialèctic.

Diferències entre el Mètode Matemàtic i el Dialèctic

• a) Respecte al punt de partida: El matemàtic parteix d'hipòtesis però les pren com a axiomes, veritats que no cal demostrar. A partir d'ací, descendeix deductivament. En canvi, el mètode dialèctic parteix d'hipòtesis també, però les pren com a supòsits provisionals que acompleixen la funció d'esglaons des dels quals l'ànima ascendeix dialècticament fins a la idea, i després, d'idea en idea, fins a la Idea del Bé.
• b) Respecte a la manera de procedir: Es diferencien en la manera de procedir dels matemàtics i de la ciència dialèctica. A diferència del filòsof, que intenta conèixer les idees sense recolzar-se en res sensible, fent ús exclusiu de la intel·ligència i del poder argumentatiu de la raó, el matemàtic estudia els objectes matemàtics recolzant-se en imatges sensibles.

Síntesi: La Idea del Bé i les Idees

Idea del Bé: Idea suprema que representa la màxima perfecció i, per tant, el més real. També és l'expressió de l'ordre i de la unitat del món de les idees. Totes les altres participen d'ella. És causa de la seua realitat i de la seua cognoscibilitat, i la meta del filòsof per a posar ordre en l'ànima i en la societat.

Idees: Són immaterials, conceptuals, eternes, immutables, transcendents i accessibles sols a la intel·ligència. Constitueixen les essències i models perfectes que les coses sensibles imiten. Són, per tant, causa del ser de les coses sensibles i existeixen amb independència de la ment i de les opinions humanes.