Teoria de les Idees de Plató: El Món Sensible i Intel·ligible

Teoria de les Idees de Plató

Introducció

Allò que percebem ho anomenem cosa i allò que pensem idea. Doxa (opinió) és el coneixement sensible que tenim de les coses a partir dels sentits i episteme (veritat) és el coneixement racional que tenim de les idees a partir de la raó. Allò copsat per la raó es manté sempre immutable. Per a Plató, les idees són una realitat que existeix per si mateixa fora de la ment, i són, per tant, objectives, absolutes, immutables i eternes. Per tant, el món dels objectes, de les coses, no és el veritable món, sinó una imatge de la vertadera realitat, formada per les Idees que són la causa de l'existència de les coses.

Teoria de la participació i de la imitació

Aquesta teoria portaria a pensar que les idees, que són úniques, també són múltiples en tant que totes les coses del món sensible que participen d'elles en són una part, però igual que no pensem que per moltes representacions que hi hagi d'un paisatge aquest es multiplica, tampoc es multipliquen les idees.

Mite de la caverna / símil de la línia

Doxa i episteme es diferencien tant per la fiabilitat del coneixement que ens donen com pel seu objectiu de coneixement. Doxa (món sensible): sensació i creença / episteme (món intel·ligible): raonament discursiu i intuïció. Es relaciona amb el mite de la caverna perquè, a part dels graus de coneixement, Plató parla dels diferents graus d'ésser que hi ha, establint un paral·lelisme entre les seves concepcions ontològiques i epistemològiques.

Teoria de la reminiscència

Coneixement intuitiu gràcies al mètode de la dialèctica, diàleg i anàlisi dels conceptes que ajuda a anar del coneixement sensible de les coses a la intuïció directa de les idees i de la seva jerarquia. Conèixer és recordar; el que podem saber de les coses ja ho hem après, i quan diem que ho aprenem realment el que fem és recordar-ho. Relacionat amb el mite del carro alat, metafòricament, el món de les idees és una cúpula supraceleste, on no pot accedir el nostre cos però sí l'ànima, que per a Plató és immortal i preexisteix. L'ànima contempla les idees després d'una imaginària curda.

Ànima i cos

Dualisme de l'ésser humà: ànima i cos. Plató presenta aquesta unió com un càstig: l'ànima, atrapada al cos, vol sortir, però ha de ser pura. L'ànima es purifica reencarnant-se en un altre cos quan mor fins a ser pura totalment, o sigui, aconseguir el coneixement. L'ànima té tres parts:

• Racional (auriga): encarregada del coneixement (cap)
• Irascible (cavall blanc): persegueix els desitjos de noblesa com l'honor (pit)
• Concupiscible (cavall negre): persegueix els plaers del cos com el sexe i el menjar (ventre)