Teoria de Marx: lluita de classes, plusvàlua i alienació
Principals idees (punts 2–9)
2. Estats del coneixement
Extreta d'observacions històriques i del desenvolupament orgànic i mental. Estat teològic: representa els fenòmens com a productes de l'acció d'agents sobrenaturals sobre la humanitat. Estat metafísic: atribueix els fenòmens a entitats o forces abstractes. Estadi positiu: es donen explicacions mitjançant lleis extretes de l'observació.
No és igual per a tothom. Sociocràcia.
3. Progrés social i religió
Transició filosòfica i religiosa: el progrés social requereix un canvi en el concepte de déu per a la humanitat. Hi ha una població objectiva present. El progrés és una valoració positiva de tots els éssers. Propostes relacionades amb calendari, política i ciència. Altres sentits socials: l'altruisme i la capacitat de viure per als altres.
4. Crítica i interpretació humana
Marx es preocupa per l'home existent. Resalta els aspectes materials de la realitat i s'enfoca des d'un punt de vista materialista. Fa crítica a Feuerbach i a altres corrents especulatius: no n'hi ha prou en interpretar la realitat, cal transformar-la (pràxi revolucionària). La diferència entre animal i humà és la producció de mitjans de subsistència.
5. Lluita de classes i infraestructura
La lluita de classes és la dialèctica de la història: sempre hi ha opressors i oprimits. Diferents grups treballen l'un contra l'altre per controlar els mitjans de producció i el poder polític. Hi ha dos nivells:
- Infraestructura: constituïda per les relacions de propietat, les formes de producció, les matèries primeres i la tècnica.
- Superestructura: nivells formals com les lleis, la religió, les institucions i les idees.
Tota acció social i tota idea té una base econòmica; ell la denomina ideologia, que consisteix a creure que la superestructura és independent de l'economia.
6. Relacions de producció i plusvàlua
Analitza les relacions de producció. Els membres de la societat no sempre se'n beneficien per igual; per exemple, la plusvàlua. Antigament els objectes eren valorats segons la seva funció; ara el valor de canvi defineix el valor. El capitalista obté benefici aprofitant-se i aplicant la plusvàlua. Com més ric l'empresari, més pobre el treballador. S'ha d'eliminar la propietat privada.
8. Alienació: econòmica, ideològica i religiosa
L'acció d'alienar-nos de la realitat té diverses formes:
- Alienació econòmica: conseqüència de la propietat privada i dels mitjans de producció; vens el teu jo, ets esclau com un instrument. L'activitat s'ha tornat estranya al productor.
- Alienació en la producció: l'obra produïda es converteix en quelcom extern i indiferent per al treballador.
- Alienació ideològica: la ideologia és aliena; la forma part de la superestructura i està determinada per la infraestructura econòmica.
- Alienació religiosa: la religió aliena i consola l'home; crea una imatge de déu que fa suportar penes i inhibeix la queixa. L'home esdevé esclau; la religió és «l'opi del poble».
9. Pràxi i acció revolucionària
Pràxi: eliminar les relacions de poder privilegiades. Tothom amb el mateix poder, sense subordinació. Només a través d'un procés revolucionari es pot arribar al comunisme:
- Expropiació dels mitjans de producció.
- Socialisme (fase de transició).
- Comunisme (objectiu final).
Es reparteix més a qui treballa. ex.