La teoria de la substància i les idees en Descartes
La substància en el pensament de Descartes
Descartes procedeix primer a examinar què és ell: una substància que té com a essència només el pensar. Després, examina si entre les seves idees n'hi ha alguna que permeti demostrar si existeix alguna cosa fora d'ell (l'existència de Déu).
Definició de substància
La substància és allò que té existència independent, és a dir, que no necessita cap altra cosa per existir (Déu). A cada substància li correspon un atribut, que constitueix l'essència de la substància (ànima/cos; cos/extensió). Els modes són les diverses formes segons les quals està disposada la substància.
Tipus de substàncies
- Substància infinita: Déu, a qui li convé l'existència absolutament.
- Substància finita: No necessita cap altra substància finita per existir, però sí la infinita (Déu).
En la seva ànima descobreix una idea singular: la idea de perfecció. Aquesta no la pot haver construït ell, ja que és imperfecte; és a dir, és una idea innata que ens ha donat Déu, que és una substància perfecta. Déu és la garantia del nostre coneixement.
El dualisme cartesià
Descartes és dualista i distingeix dos ordres de realitats finites:
- Res cogitans: Substància pensant (jo o ànima), l'atribut de la qual és el pensament.
- Res extensa: Substància extensa (matèria), l'atribut de la qual és l'extensió o cos.
El pensament i la consciència tenen la mateixa extensió; l'ànima no és sinó pensament. Pot fingir que no té cos, però no que no pensa. Això garanteix la llibertat i la independència de l'ànima, mentre que el cos queda subjecte a les lleis determinades del món físic.
L'explicació que en dona és a nivell físic (glàndula pineal) i a nivell metafísic (Déu li garanteix que la inclinació natural a creure en l'existència de cossos respon a una realitat). Això va portar els seus crítics a acusar-lo de subjectivisme i solipsisme.
Les idees en el racionalisme
Per als racionalistes, l'existència d'idees innates és el punt central de la seva teoria del coneixement. Són idees innates els primers principis de coneixement, els conceptes matemàtics i algunes idees metafísiques. Descartes reserva el terme idea per als continguts de la ment que es refereixen a coses (imatges o representacions).
Tipus d'idees
- Innates: Provinents de la raó.
- Adquirides: Provinents de l'experiència.
- Artificials: Provinents de la imaginació.