Teoria de la Tectònica de Plaques: Deriva Continental i Límits
La Teoria de la Deriva Continental (Alfred Wegener)
Alfred Wegener va proposar que els continents van estar units fa 200 milions d'anys, formant la Pangea, i que posteriorment s'han anat desplaçant. Va aportar diverses proves, però no va poder explicar el mecanisme del moviment, fet pel qual la seva teoria no va ser acceptada inicialment.
Les Proves de la Deriva Continental
- Proves Geogràfiques: Basades en l'encaix de les costes dels continents.
- Proves Paleontològiques: La distribució d'alguns fòssils només s'explica si els continents van estar units en el passat.
- Proves Geològiques: En unir els continents, les formacions rocoses, la seva cronologia i les serralades presenten continuïtat física.
- Proves Paleoclimàtiques: L'existència de restes de climes antics en zones on el clima actual no coincideix.
L'Expansió del Fons Oceànic (Dècada de 1960)
Aquesta teoria va sorgir quan es van mesurar les edats de les roques de les dorsals oceàniques. A les dorsals, els materials volcànics sorgeixen de l'interior i s'afegeixen a la litosfera, provocant l'expansió dels oceans.
Distribució de Volcans i Terratrèmols
La distribució de volcans i terratrèmols no és aleatòria, sinó que estan alineats. Aquests fenòmens sorgeixen de l'escorça fragmentada en grans plaques litosfèriques i es produeixen principalment a les seves vores.
La Teoria de la Tectònica de Plaques
La Terra està formada per plaques litosfèriques sòlides que es mouen gràcies als corrents de convecció del mantell. Aquests moviments fan que les plaques se separin, xoquin o es desplacin lateralment.
Què és un Punt Calent (Hot Spot)?
És un focus estacionari per on surt el magma que travessa l'escorça i forma illes volcàniques. L'escorça es mou per sobre d'aquest punt calent, que roman estacionari, creant així una cadena d'illes.
Tipus de Límits de Plaques Litosfèriques
1. Límits Divergents (Constructius)
Les plaques se separen: <------>. Es crea nova escorça.
- Oceànica + Oceànica: Formació de dorsals oceàniques, vulcanisme, falles i sismes.
- Continental + Continental: Formació de Rift Continental (fosses tectòniques), volcans, falles i pocs sismes.
2. Límits Convergents (Destructius)
Les plaques s'aproximen i xoquen: --><---. Es destrueix escorça per subducció o es deforma per orogènia.
- Oceànica + Oceànica: Subducció, formació d'arcs insulars i fosses oceàniques. Provoca volcans, plecs i sismes.
- Oceànica + Continental: Subducció, formació de serralades i fosses oceàniques. Provoca volcans, plecs i sismes.
- Continental + Continental: Orogènia (formació de grans serralades). Provoca plecs i sismes.
3. Límits Transformants (Neutrals o Conservadors)
Moviment lateral. Les plaques llisquen una al costat de l'altra sense crear ni destruir escorça. Es caracteritzen per la formació de grans falles (cicatrius en el terreny) i sismes.
El Motor de la Tectònica: Els Corrents de Convecció
Els corrents de convecció són el mecanisme que impulsa el moviment de les plaques. El procés és el següent:
- El material calent del mantell, de baixa densitat, ascendeix cap a la superfície.
- Es refreda, augmenta la seva densitat i torna a baixar cap a zones més calentes.
Aquest cicle continu fa que les plaques litosfèriques es moguin en el sentit d'aquests corrents.