Teories Clau de l'Opinió Pública: Liberalisme, Marxisme i Sociologia

Liberalisme

Liberalisme Polític (Exemple: EUA)

• Igualtat (l'autoritat no prové d'herència o privilegi).
• Llibertats civils (pensament, expressió, protecció...).
• Llibertats públiques (premsa, reunió, manifestació, associació...).
• Limitació del govern per institucions (executiu, legislatiu, judicial...).
• Pluralisme polític.
• Separació de poders polítics i econòmics (els que governen no ho fan per ser rics o poderosos).

Liberalisme Econòmic

• Propietat privada (béns de consum i de producció).
• Llibertat d’empresa (sense autorització ni tutela de l’Estat).
• Llibertat de comerç (competència o llei de mercat).

Règim de l’Opinió vs. Règim d’Autoritat

El règim de l'opinió implica més opinió i menys autoritat.

Articulació de l’Opinió Pública

• Societat Civil: S’ocupa de l’esfera privada (fills, matrimonis, assumptes domèstics...).
• Estat: Esfera pública (polítiques sanitàries, educatives...).
• Públic: Persones de la societat civil que s’interessen pels assumptes públics i el poder (propietaris, burgesos, il·lustrats...). Són grups de la societat civil amb interès en el poder polític.

La premsa ha de seguir sent independent, ja que és un òrgan crític.

El Sistema Social compta amb dues forces: els representants al parlament i l’opinió pública.

El Sistema Polític té tres poders: legislatiu (lleis), executiu (comunicacions) i judicial (obligacions).

Aspectes Positius del Liberalisme

• Potencia la llibertat.
• Potencia l’economia (llibertat d’empresa).

Marxisme

Les Forces Productives sumades a les Relacions de Producció determinen les classes socials (basades en la propietat dels mitjans de producció).

Mètode de Producció Capitalista (Societat Burgesa)

El treball del proletariat és una mercaderia. La burgesia acumula capital en tenir més proletaris, generant una doble alienació:

1. El treballador és pagat en funció del treball realitzat i no dels guanys generats, cosa que enriqueix l’empresari.
2. El treballador, tot i estar content de treballar i tenir un sou, en el seu temps d’oci compra productes a preu de mercat, tornant a enriquir l’empresari.

Així, s'enriqueix l’empresari dos cops: un treballant per sota dels guanys de l’empresari i l’altre comprant a preu de mercat (més car que la producció). No hi ha una violència física per consumir, sinó una violència simbòlica, la idea de la felicitat associada al consum. Aquest joc manté la doble alienació, ja que el treballador creu en el sistema i està content en la seva ignorància.

Sociologia del Coneixement (Marxisme)

1 Ideologia

1. Falsa Consciència (Marx): Pensament dels individus que no és conseqüent amb les seves condicions materials d'existència. Pensen d’una forma que no reflecteix la seva realitat, sinó la del món que no concorda amb els seus interessos individuals i de classe, sinó amb els interessos de classe de la burgesia.
2. Hegemonia (Gramsci): Dues maneres d'exercir la força cap als altres:
   • Societat Política (Estat): Força física mitjançant coerció i repressió (policia, lleis, jutges, exèrcit). Dissol manifestacions, porta a la presó.
   • Societat Civil: Poder cultural i ideològic.
3. Aparells Ideològics de l’Estat (Althusser).

2 Construccionisme

El Construccionisme afirma que la realitat la construïm entre tots i que la podem canviar (exemples: baixa de paternitat, dona soltera amb fills, parelles homosexuals...).

La societat és un producte humà i és independent de la consciència humana. Aquest procés es divideix en tres etapes:

• Externalització: La societat com a producte humà.
• Objectivació: La societat independent de la consciència humana.
  • Institucionalització (rols) i legitimació (universos simbòlics).
• Internalització: Socialització primària i secundària.

El manteniment i la transformació de les normes es produeix a través del diàleg i els mitjans de comunicació (els mitjans donen opinió sobre què està bé i què no).

L'Opinió Pública en el Construccionisme

És un pensament col·lectiu, quotidià i conflictiu, expressat públicament i fortament condicionat per diferents factors de la societat. Es desenvolupa en 3 etapes:

1. Pensament polític → Ideologia de masses.
2. Efectes dels mitjans de comunicació i de la cultura de masses.
3. Tot tipus de pensament de la vida quotidiana, condicionat pel poder, els interessos de grup, l’esdevenir i les comunicacions de masses.

Retroalimentació i Estructura Social (Base)

• Liberalisme: Societat civil.
• Marxisme: Classes socials.
• Sociologia del Coneixement: 1. Grups, 2. Públics.

Psicòlegs de les Multituds

Explicació psicològica (basada en els instints) de certs comportaments socials (multituds).

• L’opinió pública no és l’expressió d’un debat raonat, sinó el resultat d’una força instintiva col·lectiva que "es racionalitza".
• Actitud conservadora sobre l'home-massa.
• Opinió de les majories: més poder, menys raó.

Societat de Masses

Evolució Històrica

1. Antiguitat – primera meitat s.XIX: Mentalitat Conservadora.
2. Mitjans s.XIX - 1a Guerra Mundial: Psicòlegs de Multituds.
3. Entreguerres: Teoria de la Societat de Masses.
4. Des de la 2a Guerra Mundial: Societat Massificada.

Giner defineix la societat massificada com la "Desaparició general dels elements de diferenciació que diversificaven internament les societats del passat, així com el resultat paral·lel d’una pèrdua del sentit del sagrat: la tecnologia, l’abundància econòmica i la igualtat política han creat una societat homogènia, en què els homes són presa de les forces impersonals de la burocràcia i de la regimentació, sent el fanatisme ideològic el seu únic i fatal refugi del desert moral creat per l’apatia generalitzada i la incredulitat secular".

Causes de la Societat de Masses

• Expansió del capitalisme i industrialització.
• Creixement urbà i demogràfic.
• Tendència a l’igualitarisme.
• Enfortiment de l’Estat i burocràcia.
• Mitjans de comunicació de masses.

La Cultura de Masses genera un debat entre apocalíptics i integrats.

Tradició Empírica

La Sociologia Empírica (no especulativa) es basa en tècniques de mesurament d’opinió.

Aplicacions

• Aplicacions comercials (màrqueting, publicitat).
• Aplicacions a l’àmbit polític: enquestes d’intenció de vot (instrument essencial per al funcionament del sistema democràtic, s.XX).

Desenvolupament Històric

• Lowell (1913) o Lippmann (1922).
• F.D. Roosevelt (EUA, 1933). Introducció de tècniques quantitatives.
• G. Gallup (eleccions 1936). Tècnica de sondeig.

Opinió Pública = "El que mesuren les enquestes"

• Hipòtesi: L’opinió pública és l’agregació d’opinions individuals (privades).
• Focus d’Interès: Individual / Psicològic-social.
• Estudi: Preferències del públic en diferents moments (oscil·lacions temàtiques).