Teories del Contracte Social: Hobbes, Rousseau, Locke i l'Estat Democràtic

Teories del Contracte Social: Hobbes, Rousseau i Locke

Per Thomas Hobbes, l'ésser humà és un individu egoista que procura només la seva pròpia conservació i satisfacció; un egoisme que condueix a la competició, a les baralles i a la desconfiança. És a dir, en estat de naturalesa, els humans viuen en una constant situació de guerra d'uns contra els altres, situació que només es pot superar vivint sota la força d'un poder comú, l'Estat. Jean-Jacques Rousseau, considera que els humans són bons per naturalesa, com "bons salvatges" dels quals te'n pots refiar; però la societat obliga a unes aparences que són com una màscara. També per Rousseau el pacte social és el que permet protegir les persones i conservar la llibertat civil; això és possible amb la sobirania de la voluntat general, aquella que cerca l'interès comú. John Locke, remarca la necessitat de posar límits al poder. Amb el contracte es crea una autoritat o un poder comú, però s'ha d'evitar el poder absolut i la manera més eficaç és amb la seva divisió: qui aplica les lleis, el poder executiu, no pot ser el mateix que qui les estableix, el poder legislatiu; si no hi ha divisió, hi ha abús de poder. Posteriorment, Montesquieu reelaborarà aquesta teoria política de Locke definint la teoria actual sobre la separació de poders.

Components d'un Estat Democràtic

Un estat democràtic es fonamenta en els següents components:

• El sufragi universal: Totes les persones, com a individus d'una societat que pacta, disposen del poder del vot. El poder prové del poble; en les democràcies, sobirania popular.
• Una Constitució: Una Constitució que és expressió del pacte o acords que s'han assolit entre tots i que tots accepten.
• La separació de poders: Separació de poders amb l'objectiu de que el poder controli el mateix poder.
• Respecte a les llibertats individuals i respecte a les minories: Evitant la dictadura de les majories.
• Sistema de partits: Els partits que representen les diferents opcions o tendències d'una determinada societat.

La democràcia és un conjunt de principis que fonamenten l'ús del mètode per a prendre decisions. Principis com els de la dignitat personal, l'autonomia de l'individu, el respecte a les minories, etc., tots ells participen de la convicció que la capacitat racional està igualment en tots els éssers humans.