Teories Ètiques: Eudaimonisme, Hedonisme i Utilitarisme
Teories Ètiques i la seva Justificació Moral
Les teories ètiques intenten explicar o justificar la moral i sistematitzar-la. Es divideixen en diversos tipus:
1. Eudaimonisme
Està relacionat amb les tendències teleològiques (aquelles que defensen que tot té un sentit i una direcció). L’ideal és la felicitat; la tendència natural de l'ésser humà és buscar ser feliç.
- Aristòtil (s. IV a.C.): Som éssers socials i, per arribar a la felicitat, hem de viure en societat (polis).
- Immanuel Kant (s. XVIII): Proposa una ètica racional que busca una moral igual per a tothom. Classifica els judicis morals (imperatius) en dos tipus:
- a) Categòrics: Judici que és bo per si mateix.
- b) No categòrics: Judici que va més enllà de l'obligació; hi ha un segon motiu que no sempre és bo.
Segons Kant, tota moral ha de ser universal (igual per a tothom) i categòrica.
2. Hedonisme
Busca justificar l’acció moral a través del plaer o el benestar físic. Autors destacats:
- Epicur (s. IV-III a.C.): El seu objectiu és buscar el plaer i disminuir el dolor. S’aconsegueix portant una vida senzilla i sense estrès. A la seva obra Carta a Meneceu, parla sobre el plaer i fa una classificació entre els plaers duradors i estables (més intel·lectuals) i els no duradors. Hem de tendir als duradors.
- Jean-Paul Sartre (s. XX): Representant de l'existencialisme.
| ESSENCIALISME | EXISTENCIALISME |
|---|---|
Essència: Respon a la pregunta "com és?". Conté tota la descripció de les coses. Es basa en pensar que, per la nostra definició, actuarem d’una certa manera. L'essència marca l'existència (Kant, Aristòtil). | Existència: Les actuacions que fem marquen la nostra forma de ser i ens fan conèixer. L'existència marca l'essència (Sartre). |
3. Utilitarisme
John Stuart Mill (s. XIX): Una acció bona és aquella que té un benefici o utilitat per a la societat. Es pacten quines accions són bones o dolentes per així garantir el plaer i el benestar de les persones (enllaçant amb l'hedonisme). Una acció és moralment correcta si és útil per a produir felicitat.
Cas d'estudi: El genocidi de Ruanda
Ruanda va viure un genocidi el 6 d'abril de 1994, quan l'avió que transportava el president ruandès, membre de la majoria hutu, va ser enderrocat. Totes les persones a bord van morir. En poques hores, extremistes hutus van prendre el poder i una onada d'assassinats es va desencadenar contra la minoria tutsi. En 100 dies van morir més de 800.000 persones.
L'església ruandesa va reconèixer que els seus membres "van ajudar i van executar" durant el genocidi, i es va lamentar per les accions dels que van participar en les massacres: "Demanem disculpes per tots els mals que l'església va cometre i ens disculpem en nom de tots els cristians per totes les formes d'injustícia que vam cometre".