Teories de l'Evolució: Darwin, Lamarck i Genètica

Genètica i Evolució

Tots els organismes tenen un avantpassat en comú, un ancestre protista unicel·lular o procariota que anomenem LUCA (Last Universal Common Ancestor). Es considera que dos organismes són de la mateixa espècie si poden tenir descendència fèrtil.

L'evolució és un fet demostrat: tots els éssers vius s'han originat a partir d'una altra espècie mitjançant un procés lent i continu.

Fixisme (fins al segle XIX)

Defensat per científics com Linné i Cuvier, el fixisme es basa en la idea de la immutabilitat de les espècies, negant així l'evolució. Aquesta corrent de pensament es divideix en:

• Fixisme: Sosté que les espècies són invariables al llarg del temps.
• Creacionisme: Atribueix l'origen de les espècies a un acte creador diví.
• Catastrofisme: Explica l'existència de fòssils argumentant que grans catàstrofes van fer desaparèixer determinades espècies, que posteriorment van ser substituïdes per noves creacions.

Lamarckisme (segle XIX)

Lamarck va proposar la primera teoria evolucionista, basada en l'herència dels caràcters adquirits. Els seus principis fonamentals són:

• Necessitat d'adaptació: Els canvis en el medi ambient provoquen canvis en els éssers vius per adaptar-s'hi.
• Ús i desús de l'òrgan: El desenvolupament o l'atròfia dels òrgans depèn del seu ús. Aquest principi es resumeix en la frase: "La funció fa l'òrgan".
• Tendència a la complexitat: Les espècies evolucionen des de formes més senzilles cap a formes més complexes.
• Herència dels caràcters adquirits: Els canvis que un organisme experimenta durant la seva vida per adaptar-se es transmeten a la descendència.

Aquesta teoria va ser rebutjada perquè no explicava com un caràcter adquirit es pot heretar i no aportava proves sobre la tendència a la complexitat.

Darwinisme (Charles Darwin, 1809-1882)

Després d'un viatge de cinc anys a bord del Beagle, on la seva estada a les illes Galápagos va ser crucial, Darwin va concloure que la selecció natural és el motor de l'evolució. El 1859 va publicar L'origen de les espècies, una obra que va canviar el món.

Principis del Darwinisme

• Elevada capacitat reproductora: Les espècies generen un gran nombre de descendents, que competeixen per la supervivència.
• Variabilitat de la descendència: Els descendents d'una mateixa generació són diferents entre si.
• Selecció natural: Només sobreviuen i es reprodueixen els individus més aptes, aquells les variacions dels quals els atorguen un avantatge en el seu entorn.

Segons Darwin, el procés evolutiu és lent, té lloc en els organismes (que generen la variabilitat) i afecta tots els individus d'una espècie.

Proves de l'Evolució

Existeixen diverses proves que donen suport a la teoria de l'evolució:

• Proves paleontològiques: Estudi dels fòssils.
• Proves anatòmiques: Estudi comparat d'òrgans i estructures. Destaquen els òrgans homòlegs (mateix origen, diferent funció) i els òrgans vestigials (sense utilitat actual, però sí en els avantpassats).
• Proves embriològiques: Comparació d'embrions de diferents espècies en les primeres etapes de gestació.
• Proves taxonòmiques: Les semblances entre espècies permeten agrupar-les en diferents tàxons (família, gènere, etc.).
• Proves bioquímiques: Estudi comparatiu de l'ADN i les proteïnes entre espècies.
• Proves serològiques: Es basen en l'estudi de les reaccions d'aglutinació de la sang. Com més properes són dues espècies, més elevada és l'aglutinació.

Nota: Un òrgan anàleg és aquell que té una funció similar però una estructura i origen diferents.

Neodarwinisme o Teoria Sintètica de l'Evolució

Aquesta teoria incorpora els coneixements de la genètica a la teoria de Darwin. Els seus aspectes més importants són:

• Els gens són els responsables de transmetre les característiques de generació en generació.
• El procés evolutiu es basa en la variabilitat de la descendència i la selecció natural.
• La variabilitat entre individus es deu a l'acumulació de mutacions i a la recombinació genètica.
• Evolucionen les poblacions, no els individus. Les poblacions canvien les seves freqüències gèniques, mentre que el genotip d'un individu roman constant.
• Les freqüències gèniques de les poblacions varien per l'acció de la selecció natural, les mutacions, les migracions i la deriva genètica.
• Perquè una població generi una espècie diferent, ha d'estar aïllada reproductivament de les altres poblacions.

Altres Teories Evolutives

Teoria Neutralista

Sosté que la majoria de les mutacions a nivell molecular (ADN i aminoàcids) no són ni favorables ni desfavorables, sinó neutres. Per tant, la selecció natural no hi actua i els canvis no són necessàriament adaptacions.

Teoria de l'Equilibri Puntuat

Proposa que l'evolució no és sempre gradual, sinó que pot consistir en llargs períodes d'estabilitat (estasi) interromputs per canvis evolutius ràpids i sobtats que donen lloc a noves espècies.