Teories de la Societat i l'Estat: Contractualisme, Sociabilitat i Naturalesa Social

Teoria Contractualista

Defensa que l'origen de la societat i l'estat és un pacte entre individus, pel qual s'accepta una limitació de llibertats a canvi de lleis.

Hobbes

Creu que l'home és dolent per naturalesa i insociable, però necessita ser sociable per necessitat. Afirma que, perquè a la societat hi hagi pau, ha d'haver-hi un rei amb poder absolut.

Rousseau

L'home neix lliure, però sempre està condemnat a obeir. L'home és bo i es corromp per l'acció de la vida social sobre la seva ànima. És la societat, amb les seves organitzacions i lleis, la que el torna dolent.

Teoria de la Sociabilitat

Defensa que la nostra conducta s'explica socialment, no pas individualment.

Comte

Afirma que únicament la ciència positiva o positivisme pot trobar les lleis que governen no només la naturalesa, sinó també la nostra pròpia història social, entesa com la successió i progrés de determinats moments històrics.

Estats Socials

• Teològic: Déu, edat mitjana regida per estaments. L'home busca les causes últimes i explicatives de la naturalesa a través de forces divines.
• Metafísic: Filosofia, Renaixement, l'ésser humà al centre de tot. Allò sobrenatural és substituït per entitats abstractes arrelades en les coses mateixes.
• Positiu: Ciència, actualitat. No què són les coses, sinó, amb l'experiència i l'observació, com es comporten.

Durkheim

Considera que la societat és un tot que configura l'individu. L'existència de la societat depèn dels individus. La unió dels individus és la consciència col·lectiva. Un individu no està viu si no és dins de la societat.

Marx

No únicament vol conèixer les lleis que regeixen el funcionament de la societat, sinó que pretén transformar-la.

Teoria de la Sociabilitat Natural

Afirma que l'individu va abans que la societat.

Aristòtil

Considera que l'home és naturalment sociable, un ésser que necessita dels altres de la seva espècie per sobreviure. La societat és el resultat d'un pacte entre individus que viuen independentment. El nucli de la comunitat social és la família (comunitat establerta per naturalesa per a la convivència diària). El llenguatge és un instrument comunicatiu que ens diferencia. La forma de sociabilitat bàsica és la unitat domèstica -> llogaret -> polis (societat perfecta perquè l'ésser humà pot ser feliç).