Teories de la Veritat i Actituds davant el Coneixement

Teories de la veritat i criteris de certesa

Proposicions empíriques i formals

Proposicions empíriques: tenen diverses teories:

• La veritat com a correspondència: considera que una proposició és vertadera quan hi ha una adequació entre el que la proposició expressa i la realitat a la qual es refereix.
• La veritat com a coherència: considera que una proposició és vertadera si no entra en contradicció amb la resta de proposicions acceptades.
• La veritat com a èxit: considera que una proposició és vertadera quan és útil i condueix a l'èxit.

Proposicions formals: no diuen res sobre la realitat; la seva veritat no pot consistir en la correspondència amb aquesta ni en la utilitat de la seva aplicació. L'únic sentit que pot tenir la veritat és com a coherència.

4.1. L'evidència com a criteri

L'evidència prové del llatí videre i es refereix a la manera especial de presentar-se que tenen certs fets i proposicions que considerem evidents. Un coneixement és evident quan produeix una certesa que ens impedeix dubtar de la seva realitat.

Insuficiència d'aquest criteri: aquest sentiment de certesa i seguretat que acompanya l'evidència, i que ens impedeix dubtar de les proposicions que ho són, és un estat mental o un sentiment i, per tant, és propi del subjecte que coneix i no d'allò que coneix; és a dir, és una cosa subjectiva.

4.2. El consens intersubjectiu

Consisteix en el fet que les nostres creences, per tal de ser admeses com a vertaderes i constituir coneixement, han de ser acceptables per qualsevol subjecte racional. Aquest coneixement és objectiu. La veritat no és una cosa privada, sinó que requereix el consens de la comunitat.

Insuficiència d'aquest criteri: tanmateix, malgrat que la veritat exigeixi consens, aquest consens no és garantia suficient de veritat.

5.1. Actituds davant el coneixement

Diverses actituds davant la possibilitat d'un coneixement global, vàlid i segur sobre el món:

• Dogmatisme: és la posició filosòfica segons la qual podem adquirir coneixement segur i universal, i tenir-ne una certesa absoluta.
• Escepticisme: és la posició oposada al dogmatisme. L'escepticisme moderat dubta que sigui possible un coneixement ferm i segur.
• Criticisme: és una posició a mig camí entre el dogmatisme i l'escepticisme. Per als pensadors criticistes, com Kant, el coneixement és possible, a diferència del que afirmen els escèptics.
• Relativisme: és la posició que nega l'existència d'una veritat absoluta, vàlida en ella mateixa en qualsevol moment i en qualsevol lloc.
• Perspectivisme: encara que té molts punts en comú amb el relativisme, se'n diferencia en un aspecte fonamental: no nega la possibilitat teòrica d'una veritat absoluta.