Terminologia Sociolingüística Bàsica i Definició

Sociolingüística

És la disciplina que estudia l’ús que els parlants fan d’una llengua, és a dir, les relacions entre llengua i societat, perquè es condicionen recíprocament.

Conflicte lingüístic

És la situació que es produeix quan hi ha una tensió del tipus normalització/substitució entre dues comunitats lingüístiques. Arreu del món hi ha llengües dominants o de prestigi (anglès, castellà, francès, etc.) i llengües minoritzades per la pressió de les llengües dominants (occità, gallec, gal·lès, etc.).

Bilingüisme

És la situació més freqüent quan es produeix contacte de llengües. El bilingüisme es pot dividir en:

• Bilingüisme individual: Es produeix quan un individu té la capacitat d’usar indistintament dues llengües. Normalment el trobem en les persones que han après, des de petits, dues llengües.
• Bilingüisme social: Es produeix quan en un territori hi ha dues o més comunitats de parlants, les quals usen més d’una llengua.
• Bilingüisme territorial: Es produeix quan en un territori hi ha dues àrees territorials ben diferenciades, les quals tenen cadascuna d’elles una llengua pròpia.

Disglòssia

Situació sociolingüística en què dos idiomes o parlars són usats amb valor social diferent: un és usat per a funcions formals, generalment en l'ús escrit, i l'altre és usat per a funcions informals, bàsicament orals.

Minorització

És la situació en què una llengua, malgrat que pugui ser parlada per la major part de la població autòctona d’un territori determinat, ocupa només una part minoritària dels usos i àmbits socials.

Substitució lingüística

La substitució lingüística és el procés per mitjà del qual una llengua va sent gradualment reemplaçada per una altra. Els processos de substitució lingüística normalment es troben directament relacionats amb processos d’homogeneïtzació d’un marc estatal determinat o amb processos de colonialisme.

Normalització lingüística

Procés llarg, sovint de caràcter polític, que ajuda a aturar i frenar el procés de substitució lingüística en tots els camps. El procés de normalització lingüística inclou dos aspectes inseparables:

• L’aspecte lingüisticosocial, que consisteix a adequar la llengua a les necessitats socials.
• L’aspecte sociopolític, que consisteix a fer accions polítiques incrementades per afavorir l’ús de la llengua en tots els àmbits.

Planificació lingüística

Projectes que s’estableixen en una comunitat per tal d’arribar a la plena normalització lingüística.