De Terol al Mediterrani: Batalla de l'Ebre i Caiguda de Catalunya
De Terol al Mar Mediterrani (1938)
1. El desembre del 37, la República llença una ofensiva sobre Terol. El gener, la ciutat cau a mans republicanes, però Franco no ho accepta i, al febrer, els nacionals recuperen la ciutat.
2. Març del 38 – ofensiva franquista cap a l’est; Lleida cau el 4 d’abril, Vinaròs el 15 d’abril.
Quan sembla que València està a punt de caure en mans nacionals, hi ha una reacció republicana:
La Batalla de l’Ebre
- 4 mesos (juliol-novembre 38)
- Planejada pel general republicà Rojo per tallar l’atac franquista a València
- Les tropes republicanes travessaren el riu Ebre per Mequinensa i Flix, però el contraatac nacional, amb clara superioritat armamentística, convertí la batalla de l’Ebre en una sagnant batalla de desgast.
- Novembre del 38 – retirada republicana. Tornen a passar l’Ebre.
Setembre 1938 – PACTE DE MUNIC: França i Gran Bretanya tornen a cedir davant les pressions alemanyes. Accepten l’expansionisme de Hitler. Txecoslovàquia/Sudets.
Els Brigadistes Internacionals són acomiadats a Barcelona d’acord amb les decisions del Comitè de No-Intervenció. Hitler i Mussolini decideixen reforçar les seves tropes a Espanya. Es trenquen les línies republicanes.
La caiguda de Catalunya i la fi de la guerra (desembre 38 – abril 39)
Mentre al gener del 39 Franco rep armes alemanyes, França reté a la frontera armes i avions enviats per Stalin a la República.
El desequilibri armamentístic i el desgast de la població i del govern propicia la caiguda de Catalunya en 40 dies. El 26 de gener cau Barcelona.
Castell de Sant Ferran. Figueres, 5 de març del 39
Negrín reuneix les darreres Corts republicanes.
Condicions de pau:
- Exclusió de la presència estrangera
- Referèndum sobre el règim
- Renúncia a les represàlies
Tot plegat, evidentment, innegociable.
Punt d’inflexió: “Fets de maig del 37”
Enfrontament al centre de Barcelona entre anarquistes (CNT, POUM) i “socialistes” que donaven suport a la Generalitat (PSUC, ERC, UGT). Els anarquistes tenien ocupat l’edifici de Telefònica. La lluita va durar una setmana i es va estendre per tota la ciutat.
Els fets de Maig van ser l’excusa perfecta perquè el govern intervingués a Catalunya. Va enviar 5000 guàrdies d’assalt per posar fi a la crisi. Indignació general.
Amb l’excusa, el govern es traslladà de València a Barcelona (nov. 37).