Terratrèmols, Volcans i Relleu: Guia Completa

Terratrèmols: Alliberament d'Energia

Els terratrèmols (o sismes) es produeixen quan s'allibera de manera instantània l'energia acumulada a l'interior de la Terra.

• Focus o hipocentre: El punt de l'interior de la Terra on s'origina el terratrèmol.
• Epicentre: El punt de la superfície situat a sobre del focus.
• Ones sísmiques: Les ones generades en els terratrèmols.
• Sismògrafs: Instruments molt sensibles que detecten les ones sísmiques.
• Sisme submarí: Quan un terratrèmol es produeix al mar.
• Tsunami: Una ona sísmica marina gegant, sovint causada per un sisme submarí.
• Rèpliques del terratrèmol: És freqüent que després de la sacsejada principal en vinguin moltes de secundàries.
• Punts calents: L'existència de volcans a l'interior d'una placa tectònica.

Volcans: Magma Ascendent

Els volcans són estructures geològiques per les quals els magmes, originats a l'interior de la Terra (a l'escorça interior o al mantell), ascendeixen a la superfície.

• Volcans fissurals: El magma sorgeix a través de fractures. Expulsen laves basàltiques procedents del mantell, molt calentes i fluides.
• Volcans centrals: El magma acumulat a la cambra magmàtica ascendeix per una fractura, la xemeneia, i surt per un orifici central, el cràter.

Si les erupcions es produeixen a més de 300 m de profunditat, la lava que va sorgint solidifica ràpidament quan entra en contacte amb l'aigua i forma les anomenades laves de coixins o pillow laves.

Orogènesi i Serralades

Orogènesi: El conjunt de processos geològics que condueixen a la formació d'una cadena muntanyosa. També es refereix al temps durant el qual es forma una cadena muntanyosa.

Les serralades són cadenes muntanyoses continentals allargades i de dimensions quilomètriques, els cims de les quals són més elevats que els de les dorsals oceàniques.

Hi ha dos tipus diferents de cadenes muntanyoses: pericontinentals o intercontinentals.

Exemple: Els Pirineus

• Pirineu axial: La part central on estan situats els pics més alts.
• Prepirineu: Format per dues bandes de materials més moderns (secundaris i terciaris) que flanquegen el Pirineu axial.

Serralades Catalanes

• Serralada Prelitoral: La més interior i amb les muntanyes més elevades.
• Serralada Litoral: Inclou muntanyes que rarament sobrepassen els 500 m.
• Depressió Prelitoral: Una fossa tectònica separada per dues falles de les serralades Prelitoral i Litoral.

Erosió i Formacions Rocoses

L'erosió diferencial és molt freqüent. Els materials més durs, com les calcàries o els gresos, sobresurten entre els materials més tous, com les argiles o les margues.

Plecs: Deformació Plàstica

Els plecs són ondulacions que es produeixen quan actuen forces que deformen plàsticament les roques sense arribar a trencar-les.

• Direcció: L'angle que forma l'eix del plec amb el nord geogràfic i el cabussament, la inclinació dels seus flancs.
• Crestes: Els punts de màxima alçària d'una superfície plegada.
• Solcs: Corresponen als llocs més baixos.

Diàclasis i Falles: Fractures

Diàclasis: Són fractures en les quals no hi ha desplaçament entre els blocs de roques.

• Tecnoclasis: S'originen per esforços de naturalesa tectònica, els mateixos que donen lloc a les falles.
• Diàclasis (formació): S'originen durant la formació de les roques.

Falles: Es formen quan els blocs resultants del trencament es desplacen l'un respecte a l'altre.

• Pla de falla: La superfície sobre la qual es produeix el trencament.
• Llavis de falla: Els blocs desplaçats segons el pla de falla.
• Salt de falla: El desplaçament entre dos punts que estaven units abans que es produís la fractura.
• Escarpament de falla: En el terreny, com un desnivell més o menys pronunciat.
• Fosses tectòniques: Estan constituïdes per una sèrie de blocs progressivament més enfonsats cap a l'interior.
• Massissos tectònics: Estructures oposades a les anteriors; els blocs centrals queden elevats respecte als blocs laterals i delimitats per sistemes de falles.

Tipus de Falles

• Falles normals: Produïdes per forces distensives. Un dels blocs s'enfonsa a favor del pla de falla. Es caracteritzen perquè hi ha un augment en la superfície total del terreny.
• Falles inverses: Generades per forces compressives. Un dels blocs s'eleva en contra del pla de falla i, per tant, es produeix un escurçament en el terreny.
• Falles de direcció: Produïdes per forces que actuen en la mateixa direcció i en sentit contrari. Els blocs es mouen horitzontalment i el pla de falla és vertical.

Elements d'un Plec

• Anticlinals: Són plecs còncaus cap avall. Els materials més antics estan situats al nucli.
• Sinclinals: Són plecs còncaus cap amunt i, al contrari que els anticlinals, els materials més moderns són els que es troben al nucli.
• Eix del plec: Intersecció del pla axial amb la superfície del terreny.
• Pla axial: Pla imaginari que passa per les xarneres dels estrats que construeixen el plec.
• Flancs: Parts laterals del plec, a banda i banda de la xarnera.
• Nucli: Zona més interna del plec.
• Xarnera: Zona de flexió de l'estrat.