Text argumentatiu: característiques, estructura i recursos

Té com a objectiu expressar opinions o rebatre- per tal de persuadir el receptor à perquè se situï a favor o en contra d'una opció, fins i tot que actuï.

Característiques generals:

• L'emissor ha de tenir un coneixement global del tema
• Ús de tècniques de persuasió: estratègies per modificar les idees del receptor
• A més de la funció referencial, apareix la funció apel·lativa

L'argumentació es dóna en temes que es presten a discussió o que es poden contemplar des de diferents punts de vista:

• L'assaig
• Textos propis de l'oratòria política (míting, debats parlamentaris ...) i judicial (defensa d'un advocat davant el jutge)
• Anuncis, articles d'opinió, editorials, cartes al director, articles de crítica cultural (cinema, teatre, esports)
• Converses quotidianes (explicacions, consells, deliberacions), debats, col·loquis, taules rodones …

Per convèncer el receptor és important conèixer (o pressuposar) les seves idees o punt de vista. Cal preveure contraarguments (Arguments contraris a la tesi de l'emissor) que caldrà refutar.

Estructura bàsica del text argumentatiu:

• Introducció: es parteix d'una breu exposició del tema, en la qual se sol presentar la tesi (la idea que es vol demostrar). La tesi també pot estar implícita al llarg del text.
• Desenvolupament: el cos de l'argumentació. Aportació d'arguments que confirmen o rebutgen la tesi. dels arguments sorgeixen conclusions parcials, que al seu torn donen lloc a nous arguments. L'emissor recorre a diferents tipus d'arguments:
  • De autoritat: arguments d'un expert
  • De l'sentiment de la societat: arguments que coincideixen amb l'opinió de la majoria (a ningú li agrada ..., tots sabem ...). També refranys, proverbis, sentències.
  • Per analogia: relació amb casos o situacions semblants.
  • D'exemplificació: un cas particular porta a generalitzar
  • De l'experiència individual: arguments que són fruit de les vivències personals de l'emissor.
• Conclusió: es torna a la tesi per reafirmar-la, es resumeix el desenvolupament dels arguments o s'aporten elements nous per tractar en un futur.

Estructura deductiva o analítica: es parteix d'una tesi i tot seguit s'argumenta a favor o en contra

Estructura inductiva o sintètica: després de desenvolupar els arguments s'exposa la tesi

Estructura enquadrada: s'exposa la tesi, s'aporten arguments i s'acaba amb una síntesi que recull la tesi

L'ordre de les idees permet seguir el fil argumentatiu i entendre el text. Per això és important l'estructuració en paràgrafs i relacionar les parts de l'argumentació mitjançant marcadors o connectors textuals (causals, consecutius, de contrast, distributius ...). Les idees han de presentar-se de forma clara i directa, evitant divagacions. Són recursos efectius: els exemples i les comparacions (analogies), la repetició, la ironia, la metàfora, la metonímia, les interrogacions retòriques, les cites i referències a altres textos o autors.

Lèxic: abunden les paraules relacionades amb l'expressió d'opinions (considerar, pensar, creure ...), adverbis o adjectius d'opinió (certament, malauradament, important, negatiu ...), tecnicismes (en textos especialitzats), registre estàndard i algun col·loquialisme (en temes més generals)

Sintaxi: predominen les coordinades i les subordinades, ja que s'ajusten millor a l'expressió de raonaments.

Verb: predomina el present. Ocupació freqüent de la primera i segona persones.