Què és un text? Propietats i característiques principals
Què és un text?
Els textos són la unitat més gran de la llengua que s’empra per a comunicar-nos. Tenen sentit en un determinat context, que pot ser:
- El context extralingüístic: marcat per l’emissor, el destinatari, el temps, l’espai, etc.
- El context lingüístic o cotext: elements que determinen la interpretació del fragment.
Un text ha de tenir diferents propietats:
1. Adequació
El text ha d’encaixar en la situació comunicativa. Té en compte aspectes com:
- Els elements de la comunicació: el canal, el receptor o el lloc de l’acte.
- L’àmbit d’ús: públic o privat.
- La variació lingüística: procedència de l’emissor.
- La finalitat comunicativa: informar, narrar, convèncer, etc.
- La modalitat textual: lligada a la finalitat comunicativa.
2. Coherència
El text ha de tenir un sentit global i complet, un significat. Per a això, s’analitzen aspectes com el tema, el resum, l’estructura i la progressió temàtica.
- Tema: és un sintagma nominal que concreta de què parla el text. S’han de tenir en compte dos factors: el títol (temàtic si coincideix amb el tema, o remàtic si és una metàfora o ironia) i els mots importants del text.
- Resum: és una reducció fidel del text. Per fer un bon resum, cal ser objectiu, eliminar elements irrellevants (anècdotes, exemples, etc.), enllaçar les idees i usar formes verbals neutres (preferiblement, 3a persona del present d’indicatiu).
- Estructura: pot ser de dues maneres:
- Externa: la que es veu a simple vista, abans de llegir el text.
- Interna: la que es percep en el moment de la lectura.
3. Cohesió
En un text, les idees han d’estar ben lligades entre si. Els mecanismes de cohesió són:
- Recursos de cohesió gramatical: connectors, relació entre temps verbals, signes de puntuació i mecanismes de referència.
- Cohesió lèxica: sinonímia, antonímia o camps semàntics.
- Marques de la presència de l’emissor o receptor: si l’emissor marca la seua presència, el text està modalitzat; si no, és un text impersonalitzat.